«L’equip de dones i joves de Barcelona servirà d’embrió per a un altre»
Instal·lat al port d’Aiguadolç, a Sitges, on fa unes setmanes va presentar el quintet de dones que competirà en la primera Copa Amèrica de vela de dones (aquesta setmana competirà amb els joves), Guillermo Altadill (Barcelona, 1962) és el director del SailTeam BCN. Reputat navegant amb 10 travessies de l’Atlàntic (set d’acabades, puntualitza) i Jocs Olímpics, entre d’altres, el seu repte és que les noies –i els joves– de l’equip espanyol facin el millor paper possible a Barcelona aquest estiu.
— No hi ha equip espanyol en la Copa Amèrica de vela.
— Hi haurà participació espanyola en la competició de dones, la Puig Women America’s Cup, i en la de joves. No en l’absoluta.
— Però ho va intentar fins a l’últim moment.
— Quan es va decidir que Barcelona acolliria la competició, ens vam adonar que era inviable en termes pressupostaris. I després hi havia les qüestions tecnològiques: no només necessitàvem un vaixell, sinó també dissenyadors i regatistes.
— Amb les dones i els joves sí que es va poder.
— Efectivament. El veler és més simple, un AC40 amb un disseny igual per a tothom, no se n’ha de construir un de propi.
— ¿A què aspiren?
— Arrencarem tant amb les noies com amb la categoria juvenil. Són boníssims, campions del món, campions olímpics... A la llarga seguirem, no pararem, i, si es torna a fer a Barcelona o a Europa, utilitzarem aquest coneixement per fer un equip de la Copa Amèrica, és l’embrió.
— ¿Tindrà continuïtat?
— Sí. Espanya té molt bon nivell, està entre els tres primers països del món i no podíem permetre’ns competir en la categoria més important, a casa, i fer el ridícul.
— ¿No ho va veure clar?
— Anar a cobrir l’expedient i punt no era una opció. No per guanyar la Copa, però almenys per quedar ben situats, que no ens eliminessin a la primera de canvi. Havíem de començar a donar forma al projecte i la millor manera era amb un equip de dones.
— Elles faran història.
— Barcelona acollirà la primera Copa Amèrica de vela femenina en 173 anys. La de joves es recupera, perquè ja es va fer a les Bermudes i a San Francisco.
— ¿Ha costat poder aconseguir patrocinis?
— La vela és un esport mecànic i això val diners, com la fórmula 1 i el motociclisme. Depens de patrocinadors i no han reaccionat com ho haurien d’haver fet per crear un equip local. Les administracions públiques han posat diners per atraure la competició, però, excepte la Fundació La Caixa i laFundació Zero, la resta no hi ha vist l’oportunitat.
— ¿Com els beneficiaria?
— És important tenir un equip del país en l’esdeveniment perquè això dona a l’afició un motiu addicional per seguir la Copa.
— ¿El gran públic s’hi sumarà?
— Sí, però no és el mateix fer fórmula 1 a Montmeló on corrin dos espanyols que no pas que no hi corri cap. El mateix passa amb un campionat de futbol.
— ¿Quines possibilitats tenen?
— Partim de zero. No tenim un vaixell per poder entrenar, un AC40, i això ens resta. Els sis països que tenen equip gran sí que disposen d’aquesta embarcació perquè la necessitaven per a les regates preliminars de Vilanova i la Geltrú i Jidda.
— I a l’equip espanyol li falta.
— Exacte. Ells, a més, traslladaran el coneixement a les seves noies i joves. En el nostre cas tenim molt talent i, si ens haguessin facilitat un AC40 per un acord amb un dels grans, en trauríem molt profit.
— ¿Com ho fan ara?
— Aquí a Sitges estem entrenant en el simulador i en tota mena de vaixells amb foils (hidroales), tot i que sense un AC40. Necessitem diners per tenir-ne un de propi o bé llogar-lo i compartir-lo amb algun dels altres equips que tenen el mateix problema, però no és fàcil.
— ¿I mentrestant? ¿Quan s’instal·laran a Barcelona?
— Havíem d’estar poc temps a Aiguadolç, però Sitges s’ha portat meravellosament amb nosaltres, així que anirem més tard a la base del Moll de la Fusta de Barcelona, calculem que pel juliol.
— ¿Quin és el repte?
—Sens dubte, poder entrenar amb un vaixell AC40, que és amb el que haurem de competir a Barcelona al setembre i octubre. Són uns velers tecnològicament molt avançats, que volen, en comptes de navegar, amb un software molt complex. Fins ara teníem prou amb el simulador, però hem de passar a la següent fase.
— Que és...
— Navegar amb l’AC40. El meu càlcul és que, si aconseguim entrenar entre 20 i 25 dies amb un d’aquests monobucs, posaríem l’equip de les dones en disposició de guanyar.
— A la Copa Amèrica de dones hi haurà dues divisions, llavors.
— Els equips que tenen equip gran i, per tant, un AC40 per entrenar, i els que no, com nosaltres... Estem a anys llum els uns dels altres. Però la competició, per mirar de compensar aquesta diferència, ha posat els sis grans en un grup, de manera que s’eliminaran entre ells. I a nosaltres, a l’altre grup.
— ¿Com veu el futur de la Copa Amèrica?
«Excepte pocs patrocinadors, molts no han reaccionat com ho haurien d’haver fet»
— Quan es fa a Europa té molta més força. El dubte és saber on se celebrarà la següent, en funció de qui guanyi, ja ho veurem. Està clar que la repercussió a Espanya serà més gran si segueix aquí. Barcelona crida l’atenció als patrocinadors i, si es confirma, anirem a competir en totes les categories.