«El PP abraça la involució democràtica de Vox i deroga el que abans va aprovar»
— L’informe que va portar al Consell de Ministres afirma que la llei de concòrdia aprovada per les Corts d’Aragó vulnera la Constitució i el dret internacional.
— És una llei de derogació de la llei de memòria democràtica del 2018 aprovada per Javier Lambán. Elimina molts articles relacionats amb el dret internacional: una disposició addicional que obliga a homenatjar aragonesos que van perdre la vida als camps d’extermini nazi. Això va molt més enllà de la guerra d’Espanya. És un dret internacional, una vulneració dels drets humans. També elimina el mapa de fosses comunes, una obligació de drets humans a qualsevol part del món, i fins i tot els llocs de memòria dins i fora d’Europa.
— Sense haver analitzat les lleis de Castella i Lleó i el País Valencià, encara no aprovades, ¿per què són inconstitucionals?
— Comporten l’anul·lació d’una llei anterior d’àmbit estatal, que en el seu primer punt condemna la dictadura. No em val que el president de Castella i Lleó o el del País Valencià diguin que hi va haver dictadura. Si és així, ¿per què ho retiren del text?
— El Govern d’Aragó addueix que la seva norma és «jurídicament irreprotxable». ¿Quins passos faran?
—Estem culminant l’expedient, activarem l’article 33.2 [el mecanisme de la llei del Tribunal Constitucional per obrir un procés de negociació] perquè hi ha discrepàncies, moltes són jurídiques, entre una administració i una altra, i intentem arribar a un acord. Si n’estan tan segurs, no tindran cap problema a asseure’s amb nosaltres.
— ¿Si no s’hi asseuen, acudiran directament al Constitucional?
— El lògic és que s’hi asseguin perquè, en els sis mesos que marca la llei, intentem posar-nos d’acord. Si no, aniríem al Constitucional i a estaments internacionals. Si la resposta és que no, automàticament s’activaria la via del Constitucional amb un informe previ del Consell d’Estat. Un òrgan amb pluralitat política i jurídica s’hi haurà de manifestar; el seu informe serà molt important.
«Molts articles de la llei d’Aragó van ser esmenes del mateix Partit Popular» «Al PP, aquest pas enrere l’hauria de fer reflexionar sobre els pagaments que fa a la ultradreta»
— ¿El Govern cobrirà aspectes de la llei que es deroguin durant aquest temps?
— Si qualsevol autonomia elimina, per exemple, el mapa de fosses o que les administracions col·laborem per a la recuperació de les víctimes, l’hauríem d’activar d’ofici en la llei de memòria democràtica. Ja es va avançar el 2007 amb la llei de memòria històrica i es va consolidar amb la llei de memòria democràtica del 2022. Fins al 2007 no hi havia ajudes públiques per a exhumacions en fosses de víctimes de la guerra i de la dictadura. Això també ho deroga el Govern d’Aragó.
— ¿Es faria a través d’un decret?
— És una modificació legislativa; es faria a través del curs que ens diguin els serveis jurídics. Activarem els mecanismes d’ofici. Desplegarem la llei de memòria democràtica si hi ha comunitats que volen posar bastons a les rodes, on governen el PP i Vox.
— La derogació de les lleis de memòria també es recull en els programes de coalició dels governs de Castella i Lleó, el País Valencià o les Balears.
— És una submissió del PP a Vox. La prova és que molts articles de la llei d’Aragó van ser esmenes del PP. Ara, obligat per Vox i abraçant els seus principis, que volen una involució democràtica, accepta derogar el que va aprovar abans. Un pas enrere que hauria de fer reflexionar el PP sobre els pagaments que ha de fer a la ultradreta, com ara no condemnar el que va passar als camps d’extermini o per què de manera expressa no diuen que la dictadura ha de ser condemnada.
— ¿El marcatge a les comunitats del PP i Vox té a veure amb un intent de desviar el focus d’assumptes com el cas Koldo o de condicionar el debat electoral a tres mesos de les eleccions europees? Feijóo parla de «cortina de fum».
— No vam ser nosaltres, sinó el Govern d’Aragó, qui va aprovar al febrer la derogació de la llei de Lambán. I tampoc vam ser nosaltres, sinó el PP i Vox a Castella i Lleó o al País Valencià, els que van registrar una proposició de llei per Setmana Santa a fi d’igualar la dictadura amb la democràcia de la Segona República i blanquejar-la. ¿En quina llei es pot igualar una etapa sense llibertat amb una altra en què