Ni els consensos mínims

Estaria bé que els polítics fossin conscients del risc de l’addicció als continguts polaritzats i hi posessin fre d’una vegada.

La polarització i la incomunicació entre el PSOE i el PP tenen el màxim exponent en la no renovació del Consell General del Poder Judicial, que els conservadors s’han negat a fer durant cinc anys. Feijóo va sol·licitar per Nadal a la Comissió Europea que mediés, i aquesta petició se li pot tornar en contra. Després de diverses reunions a tres bandes, el comissari de Justícia, Didier Reynders, va mostrar divendres el seu embafament i va dir que ja està gairebé tot tancat i només fa falta que socialistes i populars vulguin firmar l’acord. Res és gratuït: el pacte pot tenir un impacte en la manera com s’afronti la substitució del governador del Banc d’Espanya, el mandat de la qual acaba al juny, després del final de la triple convocatòria electoral.

Alguns estrategs del PP admeten que l’augment de la temperatura del debat polític els resulta útil per danyar les expectatives electorals del PSOE, amb votants més permeables a castigar els escàndols de corrupció com el cas Koldo que els conservadors. No es preveu que la tensió baixi a partir de l’estiu: encara les basques, les catalanes i les europees castiguin Sánchez, no ha d’implicar l’avançament de les generals, una cosa que el PP començaria a exigir diàriament. Ara no ho fa perquè la Constitució impedeix que ell president les convoqui fins que no hagi passat un any des de l’última dissolució (29 de maig del 2023).

L’addicció als continguts polaritzats és una realitat, segons els neurocientífics, i s’ha disparat per les xarxes socials. Al llegir missatges incendiaris s’activen substàncies com la dopamina i les endorfines, com quan es consumeix cocaïna. Estaria bé que els polítics veiessin el risc que això suposa i hi posessin fre. Gurb no entendria aquesta autodestrucció del millor règim que els mateixos terrícoles diuen que han dissenyat.