Els oceans són els herois més importants del segle XXI. Sense aquests el nostre planeta hauria deixat de ser habitable fa dècades. A canvi, hem abusat de la seva generositat

problema és que la contaminació no hi entén de fronteres. Per això és urgent plantejar plans globals per fer front a aquest problema», comenta la científica de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC).

BAIXA LA BIODIVERSITAT

El mal estat dels oceans està impulsant una crisi de biodiversitat sense precedents. Segons assenyala la Llista Vermella de la Unió Internacional per a la Conservació de la Naturalesa (UICN), es calcula que hi ha almenys 20.000 espècies marines en perill d’extinció. A les aigües del Mediterrani, el 20% de les espècies estan en perill. Entre aquestes destaquen, per exemple, la tortuga careta, el dofí mular i la foca monjo. Un recent informe de les Nacions Unides també assenyala que el 97% de les espècies marines migratòries estan en perill d’extinció. Els experts apunten a la pèrdua (i degradació) dels hàbitats, la sobreexplotació pesquera i l’impacte de la crisi climàtica com les principals amenaces per als animals que habiten els oceans.

CRISIS CLIMÁTICA

Cada vegada són més els informes que assenyalen que l’avançament de la crisi climàtica està causant estralls als oceans. Més enllà de l’escalfament de les aigües, els oceans estan patint una acidificació sense precedents, així com canvis en els nivells de salinització i oxigenació. En part és a causa de fenòmens com el desglaç dels casquets polars. O els canvis en els fluxos de corrents oceànics. Segons explica la meteoròloga Isabel Moreno, aquests fenòmens no només afecten les aigües i els ecosistemes marins sinó que s’estan convertint en combustible perquè cada vegada sorgeixin fenòmens més extrems a terra ferma. «Un oceà més calent injecta més potència per a tempestes extremes», explica.

PESCA I ALTRES ACTIVITATS

Gairebé un terç de la humanitat (més de 3.000 milions) depèn dels mars per alimentar-se. És el cas dels que depenen de la pesca (a Espanya suposa al voltant de l’1% del PIB i ocupa més de 20.000 persones). Fenòmens com la pujada del nivell del mar o les tempestes marines extremes també amenacen tota mena d’activitats econòmiques (des de l’agricultura fins al turisme) i causen pèrdues cada vegada més abundants. Segons l’Observatori de Catàstrofes de la Fundació Aon, el temporal que va afectar gran part de les costes espanyoles el setembre del 2019 va causar danys equivalents a més de 1.320 milions d’euros.

Sempre m’ha fascinat la relació que tenim a Catalunya amb el mar, el nostre trosset d’oceà. Si preguntes als residents de poblacions costaneres, diran que són gent de mar, que viure sense ell se’ls fa impensable, que el mar és un amic. Si preguntes a residents barcelonins, et diran que estimen el mar, però és l’arrel de molts dels seus maldecaps.

A Catalunya, i a Barcelona, hem establert una relació d’amor odi, i fins a cert punt tòxica, amb el mar. L’hi devem tot, el turisme, l’economia, la cultura mediterrània… però també és el mar que ens porta la gentrificació, temporals, els creuers i que se’ns menja les platges. El mar ens dona tot el que ens treu, i nosaltres li traiem tot el que ens dona. Nosaltres ens hem lucrat infinitament de la seva biodiversitat i platges, mentre ell agonitzava i es convertia en l’abocador del nostre CO2 i regulava la temperatura a casa nostra. Tot i el seu llegat invisible, el mar i els oceans són els herois més importants del segle XXI, sense ells el nostre planeta hauria deixat de ser habitable fa dècades. A canvi, hem abusat infinitament de la seva generositat.

És gairebé poètic com arriben per mar creuers plens de turistes per visitar Barcelona, emetent el CO2 que farà que el mateix mar engoleixi la ciutat dècades més tard. Però encara és més trist com la gent de casa nostra és mediterrània, s’estima el Mediterrani, però mai de la vida reduiria el seu consum de peix, roba amb polièster, envasos o votaria per salvar-lo. La veritat és que mentre a

És hora d’establir un model d’economia a casa nostra que no exploti el mar; un model que posi el benestar de les persones al centre

la població li feien campanyes demanant que deixessin de consumir palletes, per salvar les tortugues, moltes empreses abocaven milions de tones de plàstic al mar cada dia, es lucraven de contaminar les nostres aigües i destruir les bases dels seus ecosistemes. Ahir eren els peixos, avui són les illes de plàstic, en un tres i no res tindrem mines per extreure petroli del seu fons. Lluny, en la foscor i immensitat de l’oceà, deixem que es faci tot el que no voldríem fer al nostre jardí, sense adonar-nos que és el jardí de tots.

Aquesta setmana, en el marc de la conferència de la UNESCO sobre els oceans, es crearà un full de ruta pels oceans a deu anys vista i es farà una marea d’activitats culturals per ensenyar a grans i petits la seva importància. Ho aplaudeixo. Aplaudeixo l’esforç i el despertar cultural que hem fet com a societat global, i sobretot costanera, la idea que ha arribat l’hora de deixar de girar l’esquena a la importància que tenen el mar i els oceans. És hora d’establir un model d’economia a casa nostra que no exploti, ofegui i mati el mar; un model que posi el benestar de les persones al centre, de costat amb el benestar dels ecosistemes dels quals depenen.

La meva generació aprendrà a adaptar-se a un món sense turisme massificat a les nostres platges, però no ens podrem adaptar mai a la mort del Mediterrani o dels oceans. Ja no és hora de salvar al mar, és hora de ressuscitar-lo i protegir-lo.

El dia que deixin de respirar, nosaltres també ho farem.