La pressió de la tos ferina entorpeix altres diagnòstics
La Societat Catalana de Pediatria reclama una segona dosi als 14 anys, l’edat a què s’està estenent més aquesta infecció, que ha provocat uns 5.000 contagis.
anys, els nens no van poder entrenar la immunitat. També ha passat en adults», explica Egri, que és membre de la Societat Catalana d’Immunologia.
Segons la seva opinió, si els calendaris vacunals es compleixen i la gent no deixa de vacunar-se (el fàrmac de la tos ferina es posa als 2, 4 i 11 mesos, i després hi ha un record als 6 anys, i també es vacunen les dones gestants per transmetre els anticossos al fetus), «no hi ha d’haver pas cap alarma o augment exagerat de casos». «El que va passar durant la pandèmia és que hi va haver gent que va deixar d’accedir al sistema de salut i es van saltar algunes vacunes», apunta la immunòloga.
Per exemple, en el cas de la tos ferina, la cobertura vacunal de la dosi de record (la dels 6 anys) és del 90%, lleugerament inferior a la de les primeres dosis, que és del 95%. «La immunitat no és permanent, de manera que potser també caldria posar reforços en nens grans. El que importa són els nens d’edat escolar», diu Egri, que insisteix que les vacunes són el mètode «més eficaç» per prevenir infeccions.
De tornada a la «normalitat»
En paraules del cap de Pediatria de Sant Joan de Déu, Juanjo García, s’està veient una «normalització» de les infeccions respiratòries que hi havia abans de la pandèmia. La tos ferina, per exemple, és una malaltia endèmica. «El que hem vist en els dos últims anys han sigut infeccions respiratòries en èpoques que no tocava: grips, bronquiolitis... Aquesta temporada 2023-2024 és la primera normalitzada des del punt de vista víric», explica García.
L’expert també assenyala que hi està havent «brots una mica més importants» de tos ferina, però la majoria són d’una «gravetat molt baixa».
També indica que el fet que la dosi de record per a aquesta infecció sigui als 6 anys fa que, al cap d’un temps, la persona ja no tingui «memòria immunològica».
«A més, aquesta vacuna no és perfecta. Prevé els casos greus, però no la infecció», diu. Aquesta infecció, afegeix, només és greu «per sota dels 3 mesos». A Sant Joan de Déu no estan ingressant menors per tos ferina.
Els contagis de tos ferina (en només un mes, Catalunya en va registrar uns 5.000) estan arribant a l’atenció primària. Com que la majoria de casos són lleus (només ingressen a l’hospital un 0,3% dels contagiats), els pacients acudeixen principalment al CAP, on se’ls prescriu azitromicina (un antibiòtic). Els metges de família reben «bastantes visites» (sobretot de nens) amb clíniques compatibles amb tos ferina o que han tingut algun contacte a classe i tenen tos, i adverteixen que això està entorpint els diagnòstics d’altres virus.
Els pacients més afectats de tos ferina són els nens d’entre 10 i 14 anys. La Societat Catalana de Pediatria demana una dosi de recordatori als 14 anys: dins d’Espanya, només s’administra a Astúries (als 13 anys).
«De vegades veiem una tos que no és la típica de la tos ferina i hem de fer la prova PCR i donar antibiòtic per si fos tos ferina, ja que el resultat triga uns cinc dies», explica Carlos Losana, pediatre del CAP Poblenou. «Com que els nens i adolescents estan vacunats, el quadre no és el típic i de vegades et sorprens: una tos que pensaves que era de refredat, al fer la PCR per haver sigut contacte, veus que el nen té tos ferina. En altres casos la sospita és molt alta perquè la tos és bastant suggestiva», diu Losana.
A l’onada epidèmica de la tos ferina s’afegeix que els CAP també estan veient «bastants casos» de bronquitis i quadros respiratoris vírics, així com pneumònies bacterianes. «La tos ferina ens complica els diagnòstics d’altres virus respiratoris. Es nota l’augment de treball aquestes setmanes», assegura. La primària, diu el doctor Losana, està receptant molta més azitromicina de l’habitual, que és fàcil de prendre: una dosi al dia entre tres i cinc dies, segons la pauta triada.
Per la seva banda, la presidenta de la Societat Catalana de Pediatria, Anna Gatell, assenyala
«Amb la covid, tot es va parar de cop perquè no es contagiava ningú d’altra cosa»
A l’onada epidèmica de tos ferina s’afegeix que els CAP estan veient bronquitis Els pediatres demanen que es posi una altra dosi de la vacuna als 14 anys
que, com que la dosi de record de la tos ferina es posa als sis anys (després de les dosis dels 2, 4 i 11 mesos), els anticossos disminueixen una vegada el nen arriba als 10 anys. Per això la franja d’entre els 10 i 14 anys és la que «més desprotegida queda».
La Societat Catalana de Pediatria demana, per tant, que es posi una altra dosi de record als 14 anys, una cosa que a Espanya només fa Astúries, als 13 anys. Gatell creu que, tot i que la tos ferina no sol desenvolupar «complicacions» («només en els nadons més petits»), segurament està «infradiagnosticada».
Els virus duren més
«Tenim moltíssima activitat. La tos ferina no és, ni de bon tros, el que ens està desbordant, sinó la patologia digestiva, com vòmits i diarrees, i la respiratòria, com la grip, la covid o VRS», diu Xavi Cantero, metge de família al CAP
Igualada Urbà. La sensació entre la comunitat mèdica, destaca Cantero, és que els virus estan durant «molt més» que altres anys. «La covid va eclipsar els altres virus durant tres anys i ara ho estem veient tot, i tot s’allarga», assenyala.
Com va passar al març de l’any 2020 amb la covid (la Conca d’Òdena va ser la primera regió catalana a confinar-se), Igualada ha sigut aquesta vegada la primera regió infectada amb brots de tos ferina. Juntament amb el Vallès Oriental i el Vallès Occidental, la Catalunya Central és a hores d’ara la zona més afectada per aquesta malaltia.
«Continuem veient els mateixos casos que fa un mes. Es tracta d’una tos bastant persistent que provoca sensació de falta d’aire i que pot anar acompanyada d’un so estrident en el pacient», acaba assenyalant el metge de família.