Eleccions i Tsunami
La jutge d’instrucció que ha citat Puigdemont i Wagensberg ha respectat la norma no escrita d’obrir un parèntesi electoral
La interlocutòria dictada dilluns passat 8 d’abril per Susana Polo, magistrada de la Sala Segona del Tribunal Suprem i instructora del cas Tsunami Democràtic en el qual se cita a declarar Carles Puigdemont i Ruben Wagensberg, respecta una norma no escrita de l’esmentat tribunal segons la qual s’intenta obrir un parèntesi en les diligències judicials quan hi ha una causa que pot influir o interferir en els processos electorals. En aquest cas es tracta de les eleccions a Catalunya, primer, i a Europa després. La citació és, doncs, per als dies 17 i 21 de juny, respectivament. Així mateix, la magistrada ha ofert a tots dos declarar com a imputats/investigats de manera voluntària abans de decidir si demana o no el suplicatori en el cas de Puigdemont al Parlament Europeu. I, finalment, en cas d’acceptar, podran fer-ho per videoconferència.
Tot i que el jutge Manuel García-Castellón ha notificat la providència aquest dimarts, la data que porta és dilluns 8 d’abril. Fa la impressió que el magistrat ajusta el seu ritme al de la diligència de la magistrada Polo. Falta per saber ara el dia en què citarà els imputats/investigats en el cas tsunami i si també respectarà el parèntesi electoral.
La diligència de la magistrada Polo és l’esperada primera acció judicial després de fer-se càrrec de la causa el passat 29 de febrer, quan la sala d’admissió de la Sala Segona del Suprem va acceptar instruir l’exposició raonada del jutge García-Castellón per incloure Puigdemont i Wagensberg, que resideixen a Bèlgica i Ginebra, respectivament. Però que finalment es compleixi està en l’aire, perquè abans de la data en què tots dos han sigut citats es preveu que, malgrat les maniobres del Partit Popular al Senat, la llei d’amnistia ja estarà publicada al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE).
En aquell moment se li plantejarà a la magistrada l’opció d’aplicar l’amnistia o, per exemple, elevar una qüestió prejudicial davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), cosa que paralitzarà el procediment. Alhora, s’haurà de deixar sense efecte l’ordre de detenció europea que pesa sobre Puigdemont i l’ordre nacional de detenció, segons s’indica en la llei d’amnistia aprovada pel Congrés dels Diputats.
S’afegeix la circumstància que Puigdemont ja haurà deixat de ser eurodiputat. Per tant, la citació depèn de tantes circumstàncies legals i processals que confereixen a la declaració una hipòtesi de treball judicial incerta. Però pot ser una prova pilot per a l’aplicació de la flamant llei d’amnistia. I les expectatives creixen sobretot perquè es tracta de Puigdemont, que acaba d’anunciar que guanyi o no guanyi les eleccions del 12 de maig pensa tornar a Catalunya per a la sessió d’investidura, a l’abandonar la seva afirmació anterior segons la qual el seu retorn estava condicionat a ser el futur president de la Generalitat.
Quant al jutge activista instructor de la contraamnistia García-Castellón, caldrà estar atents per veure si instruirà la causa del Tsunami durant aquests mesos o si, seguint la magistrada Susana Polo, obrirà un parèntesi pels comicis de maig i juny, a Catalunya i Europa. També caldrà seguir de prop la seva actuació quan al juny es publiqui la llei d’amnistia al BOE. Hi pot haver una carrera entre l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem per veure qui arriba abans al TJUE amb la seva qüestió prejudicial sobre les presumptes vulneracions que es desprendrien a l’aplicar la llei d’amnistia.