Els EUA confirmen una fam sense precedents al nord de Gaza
▶ Una agència nord-americana qualifica de màxima la inseguretat alimentària a la zona Almenys el 20% de famílies pateixen una escassetat extrema
La fam ha arribat oficialment al nord de Gaza. O dit d’una altra manera, el nivell més alt d’inseguretat alimentària, quan almenys un 20% de les llars s’enfronten a privacions extremes i la malnutrició severa i la mort per inanició deixen de ser una anomalia. Així ho va declarar aquesta setmana davant el Congrés dels EUA la cap de la USAID, la seva agència per al desenvolupament internacional. «L’ajuda no ha arribat en prou quantitat per evitar la fam imminent al sud i la mort creixent de nens al nord», va afirmar Samantha Powell davant els congressistes, que li van preguntar si de veritat s’havia arribat al nivell de fam. «Així és», va respondre.
Només uns dies abans la USAID va enviar un memoràndum intern a diverses agències governamentals en què afirmava que la rapidesa a la qual avancen la gana i la malnutrició a Gaza «no té precedents en la història moderna», diu el cable publicat per Huffpost.
No hi ha res de casualitat en tot el que està passant, en aquestes imatges de nens famèlics que han quedat només amb la pell i l’os. Perquè com va dir fa uns dies el secretari general de l’ONU, António Guterres, «aquest és un desastre enterament creat per l’home». Primer amb el tancament amb pany i clau de les fronteres de Gaza arran de l’atemptat de Hamàs del 7 d’octubre. I després amb les restriccions d’Israel a l’entrada d’ajuda humanitària; l’atac de les seves tropes contra els combois i centres de distribució, o el foment del caos perquè no hi hagi ordre en la distribució.
«Al nord només hi arriba ajuda des de l’aire. La gent corre, es baralla, un caos total. Cadascú agafa el que pot per sobreviure. N’hi ha que ho revenen per comprar altres coses. I d’altres, mala gent, fan negoci amb l’estraperlo», afirma Kayed Hamad, un traductor que segueix amb la seva família al nord de Gaza. Els enviaments des de l’aire són bons per a les relacions públiques, però algunes oenagés han calculat que cobreixen menys de l’1% de les necessitats de la població.
Parlar del nord és parlar de l’infern. La regió més arrasada pels bombardejos israelians, i la més ambicionada pels seus estrategs i colons, ja sigui per crear-hi una «zona de seguretat» o per reocupar-la amb assentaments jueus. Israel manté aïllada tota la zona de la resta de l’enclavament des de les primeres setmanes de la guerra. «Quan l’Exèrcit va expulsar la població del nord també va forçar les agències de l’ONU i les oenagés internacionals que s’ocupaven de l’ajuda humanitària a ressituar-se al centre i al sud de Gaza», afirma un treballador d’una oenagé europea a la Franja.
També van haver d’abandonar la població del nord les prop de 300.000 persones que, segons les estimacions, es van negar a acatar les ordres o no van poder complirles. Aquesta població ha sigut escanyada de mica en mica. «La major part de les peticions per portar ajuda al nord són rebutjades. Des de l’inici de la guerra hi han arribat no gaire més de 60 camions», assegura una font d’una agència internacional, una dada que aquest diari no ha pogut confirmar. En qualsevol cas, abans del 7 d’octubre, entraven a tot Gaza una mitjana de 500 camions al dia, segons l’ONU; des de l’inici de la guerra i fins a l’1 d’abril no hi va haver una setmana que se superés una mitjana diària de 170. I va ser durant la treva.
Comboi de l’Unicef
En un d’aquests bombardejos contra els camions, conegut com la massacre de la farina, van morir 112 palestins. Fa només dos dies li va tocar el torn a l’Unicef. El seu comboi humanitari es dirigia al nord de Gaza amb menjar i medicines per a l’hospital Kamal Adwan, on hi ha nens morint literalment de gana, quan va rebre trets i va haver de girar cua. No és clara quina percepció tenen els israelians d’aquests atacs, sempre justificats o negats per l’Exèrcit, però, d’acord amb un sondeig del febrer, el 68% de la seva població jueva s’oposa a l’ajuda a Gaza.
També estan matant aquells que miren de posar ordre en la distribució de l’ajuda. «Inicialment, se n’encarregava la policia local, però els han anat matant, fins i tot quan miraven de passar inadvertits vestits de civil», diu un resident de Ciutat de Gaza. Israel addueix que són terroristes o tenen vincles amb Hamàs. «L’objectiu és crear el caos per destruir l’ordre civil», afirma la mateixa font.
Després de la desaparició de la policia s’han intentat altres fórmules. Des de la creació de comitès civils de voluntaris fins al reclutament de clans i mukhtars, una mena de líders veïnals. Però també estan sent atacats, amb l’afegitó que aquests últims estarien sent reclutats per Israel per reemplaçar Hamàs com a autoritat a Gaza. «El pla d’Israel és trobar alguns clans que col·laborin en projectes pilot com a alternativa a Hamàs, però les faccions de la resistència són les úniques que es poden fer càrrec del xou», deia a Associated Press un alt funcionari palestí.
Des de l’atac contra l’oenagé d’Andrés i les amenaces de Biden per condicionar l’ajuda a Israel, la música ha canviat. L’Estat jueu ha promès «inundar Gaza amb ajuda» amb diferents mesures, però en la setmana transcorreguda des d’aleshores, no hi ha hagut gaires canvis, segons diverses agències de l’ONU. «El pastís estarà fet quan es passi de les paraules als fets», va dir ahir Jamie McGoldrick, el coordinador de l’ONU per a l’ajuda als territoris ocupats. «Està sota pressió per presentar resultats».
La cap de la USAID afirma al Capitoli que «l’ajuda no ha arribat en prou quantitat per evitar la fam»
Segons una enquesta, el 68% de la població d’Israel s’oposa a tota transferència d’auxili a la Franja