Els Comuns es fixen ser el referent ecologista per a la pròxima dècada
▶ La formació presentarà en la convenció d’avui un document amb les línies ideològiques El ‘no’ al Hard Rock ha reforçat el seu discurs verd
gent– pugui ser candidat. El mateix Aragonès va criticar dijous que Junts considerés durant anys que el diàleg d’ERC era una «traïció» i que, quan l’ha practicat Puigdemont, l’ha venut com «una gran jugada estratègica».
Des que l’expresident de la Generalitat va decidir ser el candidat de Junts, les crítiques a ERC han sigut recurrents. En el seu acte de precampanya més gran fins ara, dissabte passat, va acusar Aragonès d’haver «malbaratat» la majoria independentista. També va rebutjar la proposta de l’actual president de celebrar un debat cara a cara a França. Aquest cap de setmana ERC celebrarà un míting a Barcelona, que també aspira a ser multitudinari. Allà es visualitzarà, expliquen des del partit, l’«orgull» de la formació per l’estratègia seguida peti qui peti.
Un dels problemes a què s’ha hagut d’afrontar ERC des de fa alguns anys és el canvi en el comportament electoral dels catalans en funció de si s’està en període electoral o no. Quan no hi ha eleccions a la vista, les enquestes mostren una ERC musculada que sense gaires problemes apareix sempre per davant de Junts. En canvi, quan les eleccions s’acosten, la diferència disminueix i alguns sondejos situen els postconvergents per davant. Junts aconsegueix mobilitzar una part del seu electorat, mentre que ERC té més problemes per fer el mateix amb el seu.
El gran repte d’ERC en aquesta campanya és trobar la manera de mobilitzar els votants, aquells que en les generals del 2019 van arribar a donar-li un milió de vots. Per ferho, han començat la batalla intentant erigir-se com el partit de les «propostes». Han parlat de finançament, de referèndum i del futur de l’aeroport, tres de les carpetes polítiques que més debat polític generen. Ara, també han decidit passar a l’atac contra Puigdemont. Tot per trobar la tecla que els permeti un bon resultat el 12 de maig. I aquest resultat no passa tant per guanyar els comicis, que també, sinó per quedar per davant de Junts i de Puigdemont.
L’objectiu inicial era debatre un nou full de ruta que no anés al galop de les urnes, un rearmament ideològic per a la pròxima dècada. Però els Comuns han hagut de compaginar el seu procés de debat intern amb el fet d’afrontar dues campanyes més –catalanes i europees– que s’afegeixen a les vuit conteses a què han hagut de fer front en set anys d’existència com a espai polític. Amb el rebuig del macrocomplex del Hard Rock com a bandera va començar tot. O, com diuen, va confluir tot.
Perquè, convertit en l’estendard del seu no als pressupostos del Govern d’Aragonès, es va precipitar l’avanç electoral i també el rellançament del seu projecte amb l’ecologisme a l’epicentre. El document que presentaràn en la convenció que celebren avui dona compte del seu objectiu de convertir-se en el partit ecologista de referència del mapa polític català. Un text fruit de dos mesos de diàleg i més de 20 debats territorials amb la participació de 2.000 militants que nodreix ja el discurs de la seva candidata, Jéssica Albiach, per als comicis del 12M, els primers a què es presenten sense coalició amb Podem.
La seva lectura és que, amb una ERC i un PSC que confraternitza amb el model de país de la postconvergència i una CUP en refundació, hi ha un nínxol per cultivar al seu abast.
Aragonès ha criticat que Junts consideri «una traïció» el diàleg amb el Govern
NOU MODEL PRODUCTIU VERD.
La seva aposta econòmica en ple context d’emergència climàtica orbita en un canvi de model productiu vinculat a la transició energètica. Defensen posar el focus en una «reindustrialització verda» i «redistributiva» de la mà d’un «salt d’escala en energies renovables», partint de l’anàlisi que s’ha produït un «abandonament de la política industrial» perquè aquest sector ha perdut pes i representa un 17% de l’ocupació. També que cal diversificar l’economia per no dependre tant del turisme i del sector terciari, amb una alta «precarització». El Hard Rock, insisteixen, és el paradigma del model a confrontar. «Cal vincular economia i ecologia. I cal impulsar i no només regular. La transformació ecològica permet abaratir costos energètics en la indústria, l’agricultura i les llars», defensa Carles Spa, que és el coordinador de la ponència política.
MOBILITAT I INFRAESTRUCTURES SOSTENIBLES.
La mobilitat i les infraestructures han d’estar «al servei» del model de país i no al revés. El pecat original, asseguren, és «haver prioritzat l’asfalt» per davant del tren, el metro i el tramvia. És per això que afirmen que ara cal invertir en xarxa ferroviària i no en noves autovies i carreteres, a més de potenciar com a «nou hàbit» l’ús de la bici i el vehicle compartit. Rebutgen
també el «creixement pel creixement» en el cas de l’aeroport i el port perquè l’actual context és «insostenible». «Es tracta de veure què és assumible i què no», remarca Spa. Mentrestant, afegeixen, no s’han considerat «estratègiques» les infraestructures per a la gestió de l’aigua apostant per més dessalinitzadores i millorant la xarxa de distribució.
FINANÇAMENT PROPI I FISCALITAT.
El nou sistema de finançament per a Catalunya serà un dels grans hits de la campanya. Els Comuns defensen que ha de ser «propi» –per tant, avalen la singularitat que també defensa ERC– i que la Generalitat pugui recaptar el 100% dels impostos alhora que contribueixi «solidàriament» amb la resta de l’Estat. En aquest nou pacte inclouen una segona descentralització per millorar el finançament dels municipis i una fiscalitat que es regeixi pel principi que «qui més té, més paga» i de «qui més contamina, més paga».
Defensen posar el focus en una «reindustrialització verda» i també «redistributiva»
FINAL AL SISTEMA DUAL DELS SERVEIS PÚBLICS.
Advoquen per acabar amb el model dual –públic i privat o concertat– dels serveis públics, especialment en sanitat i en educació. Defensen que es produeixi «un pas més» en la universalització de serveis, com el d’oftalmologia, dentista, salut mental i fisioteràpia. I en l’àmbit de l’«emergència» habitacional, demanen un «salt d’escala en la producció de vivenda pública» a Catalunya per situar-se en la mitjana europea, que és del 16%, a més de posar fi als lloguers de temporada i frenar l’«especulació» dels fons d’inversió.
VOTAR UN PACTE ENTRE CATALUNYA I L’ESTAT.
El partit d’Ada Colau no amaga certa sensació d’«injustícia» perquè la recepta que s’ha acabat aplicant al conflicte polític entre Catalunya i Espanya és la de la desjudicialització i la via pactada. Al seu document, els Comuns encapçalen «un autogovern més gran» i una relació «federal» que passa perquè els catalans puguin «pronunciar-se democràticament sobre els acords establerts amb l’Estat» i, per tant, sobre «el futur de les relacions» entre Catalunya i Espanya.