El TC decidirà si les parelles de fet de Catalunya s’han de registrar
El debat jurídic se centra en l’article de la llei autonòmica que considera unió estable la relació de dues persones amb dos anys de convivència, sense necessitat de passar pel notari.
A les parelles de fet catalanes amb dos anys de convivència i que no han formalitzat la seva relació davant notari o al registre de la Generalitat se’ls pot complicar la vida, des del punt de vista burocràtic, si el Tribunal Constitucional (TC) anul·la per inconstitucional l’article 234.1 del Codi Civil català, que regula aquest tipus de relació.
La Secció 17 de l’Audiència de Barcelona ha elevat aquest dubte al TC arran dels arguments esgrimits per l’advocat d’una dona durant un plet per una herència. Si el Constitucional els dona la raó, les parelles de fet hauran d’oficialitzar el vincle si volen mantenir drets successoris i de pensions, segons les fonts jurídiques consultades per EL PERIÓDICO. Per tant, si aquesta tesi tira endavant hauran d’acudir a un notari per constituir-se en parella de fet o dirigir-se al registre dependent de la Conselleria de Justícia.
L’article 234.1 de la llei catalana assenyala que es considera parella estable o de fet si la convivència de les dues persones que conviuen en una situació «anàloga» al matrimoni dura més de dos anys ininterromputs, si durant aquesta cohabitació tenen un fill en comú o si formalitzen la relació en escriptura pública. El debat sobre la possible inconstitucionalitat se centra en el primer aspecte, és a dir, en el període temporal de dos anys de període de convivència.
El cas origen del debat
El cas que podria fer explosionar la legislació catalana és el d’una parella que va conviure durant cinc anys, però que no va tenir fills ni va formalitzar la seva relació davant notari. Un dels membres de la parella va morir en un accident de circulació sense haver deixat testament. La mare de la persona morta va ser declarada hereva, però la parella del finat va iniciar un procediment per anul·lar aquesta condició. El jutge de primera instància va donar la raó a la demandant (la parella) perquè la relació de parella de fet és, al seu entendre, anàloga al matrimoni.
Malgrat que l’advocat de la mare, Fernando Lizcano de la Rosa, ja va apuntar la possible inconstitucionalitat de l’esmentat article del Codi Civil català, el jutge no va valorar aquesta qüestió en la seva decisió, segons les fonts jurídiques consultades. No obstant, el lletrat va tornar a reproduir els seus arguments en el recurs presentat davant l’Audiència. Arran d’això, el tribunal de la Secció 17 va plantejar fa uns mesos la qüestió d’inconstitucionalitat. Aquest tràmit és el curs a través del qual els jutges reclamen la col·laboració del Constitucional per no aplicar l’assumpte que han de resoldre una llei que consideren contrària a la Carta Magna.
La clau de la possible inconstitucionalitat de la normativa catalana és una sentència del TC d’abril del 2013. El Constitucional va admetre llavors parcialment el recurs que van interposar 50 diputats de Navarra i va declarar inconstitucionals diversos articles de la llei foral, entre els quals hi havia el que atribuïa, de manera automàtica, drets personals i patrimonials a les parelles estables que haguessin conviscut com a mínim durant un període d’un any ininterromput (en la llei catalana són dos anys).
El TC va argumentar que la llei navarresa no respectava el lliure desenvolupament de la personalitat dels convivents, un dret fonamental que sustenta, precisament, la unió de fet. «La regulació discutida respon bàsicament a un model imperatiu» (se sobreposa a la voluntat de les persones i s’imposa obligatòriament), «ben allunyat del règim dispositiu que resultaria conforme a les característiques de les unions de fet, i les exigències del lliure desenvolupament de la personalitat recollit a la Constitució», recull aquesta resolució judicial.
Des d’inicis d’any, a Catalunya, cinc nens han sigut assassinats en el marc de la violència masclista. Tres d’ells es consideren casos de violència vicària: els pares van matar els fills per provocar més dolor a les mares. La xifra és esborronadora perquè en tot just tres mesos s’han registrat la meitat de morts que en l’última dècada, quan van començar els recomptes. En aquests 10 anys hi va haver 10 casos de nens assassinats, quatre dels quals es consideren violència vicària. «Necessitem respondre la pregunta de què està passant, perquè en la sèrie històrica de la qual disposem dades no havíem tingut aquesta acumulació de casos», va explicar ahir la consellera de Feminismes, Tània Verge.
Els experts de la Generalitat es van reunir d’urgència de forma extraordinària, també amb càrrecs polítics, per analitzar els assassinats de Bellcaire d’Urgell i el Prat de Llobregat. La primera conclusió que van extreure és la necessitat de crear un grup d’experts que analitzi els assassinats masclistes i la violència vicària a Catalunya. «Ens falta informació per poder dir si es tracta d’un fenomen. Fins ara les polítiques públiques contra la violència masclista s’han centrat en les dones. Necessitem més coneixement per protegir millor», va explicar Verge. «¿Això passava fa 20 anys? No ho sabem, no hi ha dades», va afegir.
El grup d’experts estarà integrat per 15 professionals: fiscals, jutges, personal de la DGAIA, treballadors socials, pediatres, forenses, psicòlegs, experts en salut mental i periodistes. La idea és que comenci a treballar el mes que ve i que passat l’estiu tingui un veredicte. És inevitable pensar que el resultat electoral pot deixar l’estudi en un calaix. «És inconcebible que qualsevol govern que vingui no mantingui un departament que defensa els drets humans. No entendríem que, una vegada atès aquest pas, no s’actuï», va avisar Verge.
La sentència pot tenir efectes en els drets successoris i de pensions