El ‘polígraf’ d’Aguirre
El tècnic mexicà, de 65 anys, sotmet cada dia els seus jugadors, abans de l’entrenament, a una enquesta breu per saber en quin estat anímic es troben, com han dormit o què els amoïna.
No hi ha res, absolutament res, per ensenyar o descobrir al mexicà Javier Aguirre, 65 anys, 13 banquetes diferents, incloent-hi les seleccions de Mèxic i el Japó, i a prop, molt a prop, dels 900 partits dirigits. No hi ha res per explicarli; només t’has d’asseure a escoltar-lo atentament i rebre les seves explicacions amb el mateix afecte que les deixa anar amb aquella facilitat habitual i sinceritat, tot i que molts creuen (jo no, sens dubte) que al Vasco li sobra retòrica. A mi em sembla encantador, conqueridor, una mica afalagador, sí, però real i autèntic.
Ahir, sense anar gaire lluny, en la conferència de premsa posterior a la seva dolorosíssima derrota –«Ja està, ja ha passat! Vam competir, van portar més de 20.000 seguidors i els vam fer disfrutar. Ara ve el Reial Madrid i és el millor antídot per superar-nos, per tirar endavant»–, Aguirre va explicar que va haver de fer ben poc per aixecar l’ànim dels jugadors. ¿Per què? És ben fàcil: perquè tots saben que van fer més del que havien de fer; gairebé aconsegueixen l’impossible, i per això s’han aixecat de seguida.
«Que vingui avui el Madrid és el millor antídot per poder superar-nos», diu el tècnic mexicà
Meravellosa final
«Els futbolistes saben que la Copa no estava en els nostres plans, no era el nostre sostre, no era el nostre objectiu, ¡de cap manera!», va comentar Aguirre en la prèvia del Madrid. «Va ser un regal immens per a nosaltres i per als nostres. Ens vam comportar com a professionals, hi vam posar passió, coratge i il·lusió i per poc la conquerim. Però la nostra feina és salvarnos de nou, sumar els punts necessaris al més aviat possible. I ens queden vuit finals: la primera, avui davant el Madrid, que ve, també, d’una setmana dura!». Aguirre va explicar que els seus nois (ni tan sols té lesionats) estan formidables i a punt per plantar cara a l’equip blanc. El Vasco, responent a preguntes d’EL PERIÓDICO, va explicar per què i com sap, del cert, que els seus nois estan de 10, de 100, de 1.000 després de superar la derrota copera. Ell mateix els fa un test cada dia abans de saltar al camp d’entrenament, i és així com sap el seu estat físic, d’ànim, personal, professional i esportiu.
«Miri, l’hi explicaré perquè m’ho demana; no crec que estigui revelant cap secret», em va respondre molt amablement Aguirre. «Quan els nois arriben alvestidor, a la ciutat esportiva de Son Bibiloni, el primer que han de fer és omplir, i fins i tot puntuar-se, responent a una sèrie de preguntes que, al final, donen una suma indicativa de com estan».
No és, encara que puguem anomenar-ho així, perquè vostès ho entenguin, un autèntic polígraf, una màquina de la veritat, un detector de mentides. No, no: és un qüestionari simple i senzill. «No és res de l’altre món, de debò; és, simplement, per saber com estan personalment, quin nivell de fatiga tenen, quin nivell d’estrès, quin és el seu estat d’ànim, com han dormit, si els va costar més o menys agafar el son... Ells van contestant i puntuen cada qüestió de l’1 al 5 i, al final, és clar, surt una suma».