João Félix posa la creativitat
El davanter portuguès es va erigir en la punta de llança imaginativa del pragmàtic equip B blaugrana. Va marcar amb una xilena de fantasia, el desè gol que firma aquest curs, un que permet dotar de certa transcendència el clàssic de la setmana vinent. Xavi el va cobrir d’elogis.
coordinació amb els seus companys. Per molts vídeos que li ensenyin, l’hàbit s’aconsegueix amb la pràctica, i poc s’ha mantingut Vitor Roque per ser un referent. Acompanyat per Ferran i Joao Félix, la davantera del Barça era formidable, tot i que sigui la suplent per darrere de Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha. El Barça mai ha perdut sense el polonès.
Ni tous ni permissius
L’àrbitre va avisar aviat el delegat perquè espavilés els aplegapilotes després que un d’ells no donés la pilota a Ter Stegen –amonestat després per perdre temps– en l’inici de l’enfrontament. No obstant, el Cadis no es va mostrar en absolut especulatiu ni passiu. Ni tou ni permissiu. No va aconseguir el seu propòsit d’acovardir els jugadors blaugranes, alguns fent mèrits per jugar dimarts.
Animat per les dues recents victòries que alimenten la salvació i proactiu al veure la composició blaugrana, va voler ser amo del seu destí i va començar el partit pressionant. El va acabar igual, lluitant per l’angoixant necessitat de fugir del descens, i enmig va flaquejar, incapaç de mantenir el ritme, i la consternació lògica del gol de Joao Félix. El mal menor va ser que es va mantenir a tres punts de la salvació que marca el Celta, derrotat divendres pel Betis.
El Manchester City va reservar Foden, Rodri i Bernardo Silva, entre d’altres. L’Atlètic va protegir cinc titulars. El Madrid va dosificar Vinicius, Rodrygo i Kroos, com a mínim. ¿I el Barça? Tret de Ter Stegen i Cubarsí, que és jove i no es cansa, cap dels alineats ahir a Cadis es presumeix titular dimarts davant el PSG. Sacsejada a fons. Tenint a l’abast les semifinals de Champions, ¿a qui li importava una Lliga que fa pujada? Importava perquè el pròxim cap de setmana toca visitar el Bernabéu i tampoc era pla de convertir un clàssic a l’altura d’un amistós a Las Vegas. Però la prioritat estava clara. Tot i així, l’equip B va ser suficient per estendre la dinàmica positiva amb una acció acrobàtica de João Félix. L’ànim alt, doncs, de cara a la Champions.
LA XILENA DEL PORTUGUÈS.
El Barça del Nuevo Mirandilla va ser en essència rocós i si hi va haver algunes gotetes d’imaginació van sortir liquades de les botes de João Félix. Es va veure en el gol, una formidable xilena, o en un tret que es va estavellar al pal. «Fa dos anys vaig fer també una xilena aquí, em porta sort aquest camp. Vaig veure la pilota allà a dalt, ho vaig intentar i em va sortir el gol», va dir després del partit. Per celebrar el gol se’n va anar a abraçar Raphinha, l’heroi de París.
10 gols porta el portuguès en aquest curs, 7 en Lliga, i 6 assistències en 37 partits. A la babalà, va armant uns números apropiats. No està malament per a un individu que va ingressar gratis (cedit) sobre la botzina i entre una desconfiança ambiental bastant generalitzada. Va arribar una mica a canvi de Dembélé, que se’n va anar per 50 milions i ha marcat només dos gols amb els parisencs. Com a comparació, reconforta.
ELOGIS DE XAVI.
L’entrenador blaugrana va regalar les orelles a João Félix. «És un jugador de molt talent. Està a gust i continua sent molt feliç. El gol és un golàs, se’l genera ell solet. Entén molt bé el joc i li deixem una mica de llibertat perquè exploti la seva qualitat. Ho ha fet de meravella».
«João és un jugador de molt talent. El gol se’l genera ell solet. Entén molt bé el joc»
ENTRENADOR DEL BARÇA
TITULARITAT DE VITOR ROQUE.
Xavi, absent del camp per sanció, va donar la segona titularitat a Vitor Roque. L’anterior també va ser en una vigília de Champions (davant el Nàpols). En la prèvia va revelar que a través d’un vídeo l’estan ensenyant a posicionar-se, a conèixer el sistema, classes tàctiques. «Hi ha aspectes que ha d’aprendre i en això estem», va dir. El costós brasiler de 18 anys va substituir el sancionat Lewandowski i la veritat és que no va fer res destacable.
Va sortir a la gespa com un gos hiperactiu que alliberen de la corretja. Va córrer d’un costat a un altre, deixant-se els pulmons, pressionant com el meritori que és. Però amb la pilota als peus, poca cosa. Fa la sensació que fins al curs vinent no es veurà el talent que se li pressuposa. El resum de la seva actuació: 62 minuts en pista, 15 tocs a la pilota, un xut (fora) i dues pilotes perdudes. Molt marge de millora.
UN BARÇA PER CÓRRER.
Vitor Roque va córrer molt, certament. També ho van fer els altres jugadors. Fermín, Sergi Roberto, Oriol Romeu, Ferran Torres... Va ser un Barça dinàmic, pensat per pressionar, però limitat d’imaginació. Potser, fins que van entrar Pedri i Lamine Yamal.
UNA DEFENSA DE FERRO.
El Barça va sumar ahir la sisena victòria consecutiva i són ja 13 partits sense perdre. Ja és igual qui jugui (tot i que si ho fa Cubarsí la ràtio millora): l’equip, carregat de vitamines, s’ha trobat a si mateix i sobretot s’ha cohesionat. Per localitzar l’últim gol rebut pel Barça a la Lliga cal remuntar-se a Vigo i al 17 de febrer, quan Aspas va fer diana. A partir d’allà, porteria segellada davant el Getafe, l’Athletic, el Mallorca, l’Atlètic, Las Palmas i ahir a la nit el Cadis. Són 583 minuts sense encaixar un gol a la Lliga.