L’Iran altera les regles del joc amb el seu atac inèdit a Israel
La coreografia de l’acció bèl·lica indica que l’objectiu del Govern de Teheran no era fer mal, sinó més aviat enviar un missatgenNetanyahu creu estar davant una oportunitat per actuar contra els aiatol·làs, però els EUA no el secunden
Noves regles del joc al Pròxim Orient, on tot fa indicar que els vells paradigmes acaben de passar a millor vida. Per primera vegada en més de quatre dècades d’antagonisme, l’Iran va llançar dissabte a la nit un atac contra Israel directament des del seu territori per posari preu al bombardeig israelià del seu consolat a Damasc, en el qual van ser assassinats set dels seus comandants militars. Després de coreografiar les seves intencions amb temps, 350 drons, míssils balístics i míssils de creuer es van dirigir contra instal·lacions militars a l’Estat jueu, que va poder interceptar-los gairebé tots amb ajuda dels seus aliats. Teheran ha donat per tancat aquest capítol, però ara la pilota és a la teulada israeliana. La Casa Blanca ha comunicat a Israel que no l’acompanyarà en una potencial contraofensiva. L’oportunitat que Benjamin Netanyahu fa tota una vida que espera sembla haver-se complicat.
El moment és un dels més perillosos que ha viscut la regió en molts anys. Les flames crepiten a tots els fronts i les crides d’Occident a mantenir el cap fred en són la millor prova. La força bruta, escollida per Israel com a via per recuperar el seu poder de dissuasió després de la matança de Hamàs del 7 d’octubre, no ha funcionat. La destrucció massiva a Gaza i la seva barra lliure per matar on fos gairebé una vintena de capitostos de la Guàrdia Revolucionària iraniana en aquests sis mesos, més aviat ha galvanitzat l’anomenat Eix de la Resistència liderat per l’Iran. «Ja no hi ha tornada a l’statu quo anterior», va escriure ahir a les xarxes la politòloga libanesa Amal Saad, una de les investigadores que millor coneix la militància proiraniana. «A partir d’ara, qualsevol acció d’Israel toparà amb una resposta directa i col·lectiva de l’Eix». I és que la represàlia de dissabte no només va partir de l’Iran, també ho va fer del Iemen, l’Iraq i Síria, on operen algunes de les seves milícies satèl·lits.
A Israel, l’eficiència amb què les seves forces armades van neutralitzar l’atac es va celebrar com una victòria. El 99% dels míssils i drons van ser interceptats, la majoria abans que entressin en l’espai aeri israelià. Una missió en la qual van participar també els Estats Units, Jordània i el Regne Unit. «Les Forces de Defensa d’Israel van aturar l’atac d’una manera impressionant», va afirmar el ministre de Defensa, Yoav Gallant, després de definir-ho com «una de les nits més dramàtiques a què ens hem enfrontat». En ciutats com Jerusalem es van sentir les explosions causades per la intercepció dels míssils pels volts de la 1.45 de la matinada, seguides per la sirenes antiaèries. Els pocs míssils que van aconseguir tocar terra van caure en dues bases aèries del sud del país i al Golan ocupat, segons The Washington Post. Una d’aquestes bases va patir «danys menors en la seva infraestructura», segons l’Exèrcit israelià.
Missatge enviat
Tot fa indicar, no obstant, que l’objectiu de l’Iran no era fer mal sinó enviar un missatge. L’assalt va arribar en plena matinada, quan no hi ha civils als carrers. Va ser telegrafiat durant dies i comunicat amb 72 hores d’antelació a diversos dels seus veïns, segons va explicar durant la jornada el canceller iranià, Hossein Amirabdollahian. Entre ells Turquia, membre de l’OTAN i aliat dels EUA, al qual s’hauria comunicat que seria un atac «limitat». «Hem donat una lliçó a l’enemic sionista», va dir el president iranià, Ebrahim Raisi, hores després que Teheran invoqués la «legítima defensa» per justificar les seves accions. «Qualsevol nova aventura toparà amb una resposta més dura i lamentable».
El gabinet de guerra israelià, reunit des de primera hora de la tarda, continuava ahir a la nit pensant la seva resposta. Tant Gallant com el centrista Benny Gantz van afirmar durant la jornada que Is