La vida torna a la normalitat
rael treballarà per buscar aliats abans de respondre. «Construirem una coalició regional i exigirem el preu a l’Iran en la forma i el moment adequat per a nosaltres», va assenyalar el general Gantz. Però des de l’ala més extremista del Govern es va reclamar una resposta que mai oblidi la regió. «Si la nostra resposta reverbera a tot el Pròxim Orient durant generacions, guanyarem», va afirmar el ministre de Finances, Bezalel Smotrich. Per a Netanyahu no només és una oportunitat per ajustar comptes amb el règim dels aiatol·làs que patrocina els seus principals enemics. És també l’ocasió que fa anys que busca per bombardejar les instal·lacions nuclears iranianes, de moment per a ús civil. Tel Aviv és avui l’única potència nuclear de la regió.
Però els EUA no semblen estar per la feina. Biden va comunicar dissabte a Netanyahu que el seu país no participarà en un contraatac contra l’Iran i li va demanar que es conformi amb «la victòria» d’haver neutralitzat l’atac de dissabte. Biden hauria expressat també en privat que Netanyahu està mirant d’arrossegar els EUA a una gran guerra regional, segons fonts de l’NBC.
Mentrestant, els líders del G-7, van condemnar «en els termes més durs» l’atac i van demanar a l’Iran i els seus aliats que cessin tota activitat desestabilitzadora. «Amb les seves accions, l’Iran ha fet un altre pas cap a la desestabilització de la regió i s’arrisca a provocar una escalada regional incontrolable», van afirmar en un comunicat els mateixos líders que no van condemnar l’atac israelià a Damasc. No sembla que s’estigui per més orgues amb les guerres d’Ucraïna i Gaza en curs, una Rússia molt pròxima a l’Iran i el pols aferrissat dels EUA amb la Xina, llevat que es vulgui entrar en un camí aterridor de guerra total.
Després d’una nit de ganivets llargs sobre el cel d’Israel, la vida va tornar ahir ràpidament a la normalitat als carrers del país. Ni l’insòlit atac de l’Iran ni la preocupació que recorre el món davant el risc d’una confrontació directa entre els dos països més bel·ligerants de la regió va alterar el pols habitual. Un fet al qual va ajudar, sens dubte, l’èxit de l’Exèrcit i els seus aliats en interceptar gairebé tots els drons i míssils llançats per la República Islàmica durant la nit. En ciutats com Jerusalem, els tramvies i la resta de transport públic van funcionar amb normalitat des de primera hora del matí. Van obrir comerços i bancs. Hi va haver músics de carrer en algunes cantonades. I fins i tot l’espai aeri va reobrir només set hores després que les esteles vermelles dels interceptors envoltessin la nit fent caure les centenars d’amenaces.
Les represàlies de l’Iran a l’atac contra el seu consolat a Damasc s’esperaven des de fa més d’una setmana i Israel va advertir la població que els míssils estaven de camí hores abans que penetressin en el seu espai aeri. «Jo em vaig quedar al llit veientho per la televisió», deia Doron, un comerciant jueu de Jerusalem Oest. «Som un país fort i tenim la tecnologia més avançada per defensar-nos. Els míssils van trigar set hores a arribar, així que vaig assumir que estava tot controlat». D’altres van seguir les recomanacions i es van protegir als refugis o a les habitacions segures de les seves vivendes. «Era al meu apartament dormint quan em van despertar les sirenes. Em va entrar una mica de por perquè estava sola, així que me’n vaig anar al refugi», explicava Tirtsa
Biden ha demanat a Netanyahu que es conformi amb la «victòria» d’haver neutralitzat l’atac
Després d’una nit de ganivets llargs, la població d’Israel recupera ràpidament la seva rutina. «Jo em vaig quedar al llit veient-ho per la televisió. Som un país fort, així que vaig assumir que estava tot controlat», explica a EL PERIÓDICO un comerciant jueu de la part occidental de la ciutat.
Gil des d’una cafeteria, llibre en mà i amanida al plat.
«Sabíem que alguna cosa passaria i aquests dies hi ha hagut una atmosfera una mica tensa. No vaig prendre cap mesura perquè crec en Déu, estem a les seves mans», va afegir aquesta jueva israeliana, que va perdre quatre dels seus amics el 7 d’octubre, assassinats per Hamàs al festival Nova. «Crec en la pau però no amb els palestins. Són uns animals, no me’n fio», va dir, expressant una opinió estesa en una societat que ha deshumanitzat fins a l’extrem el mateix poble que ocupa militarment i expulsa gradualment de les seves terres des de fa més de mig segle.
La resposta d’Israel
També a l’altre costat de la ciutat, a l’orient palestí, es treia ferro a l’ocorregut. «Em vaig passar la nit veient dos partits de la lliga espanyola», deia Rami, un taxista. «No em vaig espantar en absolut, hi estem molt acostumats, he vist massa coses a hores d’ara». Molts no volien parlar en el Jerusalem ocupat. És perillós per a qualsevol àrab expressar una opinió mitjanament política aquests dies, tinguin o no la ciutadania israeliana. Centenars d’àrabs-israelians i palestins de Jerusalem han sigut arrestats des del 7 d’octubre, acomiadats dels seus llocs de treball o expulsats de la universitat per mostrar la més mínima empatia amb la població de Gaza.
La qüestió que tothom té ara al cap és què farà Israel. «De moment hauríem d’esperar a veure com transcorren els esdeveniments. Tenim massa problemes per posar-nos en una altra guerra», comentava Doron a les portes de la seva botiga al costat de l’Ajuntament de Jerusalem. D’altres, simplement no sabien. «És complicat i la política no és cosa meva», va respondre Gil, l’estudiant, que desconeixia que Israel va atacar fa dues setmanes el consolat iranià a Damasc.
D’altres, en canvi, pensen que Israel no pot obviar la resposta iraniana, més agosarada i massiva del que molts esperaven. «Aquesta vegada la reacció del nostre Exèrcit va ser impecable, però el món sencer ha de frenar l’Iran perquè són la font del terrorisme que ens vol destruir», deia Sharon Blumberg, de 47 anys, mentre menjava amb la seva filla Tayla.
Més explícit va ser Isaac, votant del primer ministre Benjamin Netanyahu i «retirat» als seus 57 anys. «Cal atacar l’Iran i bombardejar-lo fins a acabar amb ells. Aquesta és una guerra existencial: o acabes amb els musulmans o acabaran amb tu», va afermar sense que li ennuegués el suc de pastanaga amb api.