Del pragmatisme al País Basc a l’ombra de Puigdemont a Catalunya
Dues de les nacionalitats històriques d’Espanya estan a punt de viure dues cites electorals clau per a la política general del país. Els vots d’ERC i de Junts són del tot
Les eleccions al País Basc del pròxim 21 d’abril precedeixen la batalla electoral a Catalunya del 12 de maig. Dos comicis en comunitats que mantenen estrets vincles per la seva condició de nacionalitat històrica i als territoris de les quals la pulsió independentista ha marcat l’agenda amb conseqüències en la governabilitat d’Espanya. Aquesta és una comparativa entre les dues batalles electorals i el que està en joc.
1
Els candidats: continuïtat a Catalunya, renovació a Euskadi. L’impacte de la judicialització del procés a Catalunya ha ancorat els lideratges que van protagonitzar l’1-O a la primera línia, i en aquestes eleccions hi ha una clara continuïtat. Com a manera de mantenir viu el pols amb l’Estat, Carles Puigdemont ha mantingut el control de Junts –malgrat que va deixar la presidència del partit el juny del 2022– i Oriol Junqueras, el d’ERC, com a president. Van delegar, això sí, les seves responsabilitats polítiques quotidianes en l’aparell del partit i fins i tot Pere Aragonès va ser designat per Junqueras com a candidat quan aquest estava entre reixes.
L’ascens de Salvador Illa al capdavant del PSC va arribar mentre exercia de ministre de Sanitat en plena pandèmia, però el 2017 ja comandava les files socialistes des de la secretaria d’organització.
indispensables, tant com el suport del PNB i EH Bildu. En els dos casos, no obstant, la campanya (i el que està en joc) discorre per camins molt diferents.
Les eleccions del 12 de maig són, per a Puigdemont, l’última bala que té a la recambra: manté que tornarà a Catalunya el dia de la investidura i que, si no aconsegueix ser president, deixarà la política activa. Planteja els comicis com una oportunitat per ser restituït com a president mentre que Aragonès en sortirà debilitat si no aconsegueix amortitzar l’obra del seu govern després de trencar amb Junts. Illa no es juga el primer lloc perquè les enquestes li auguren la victòria, però pot veure el seu lideratge minvat si torna a quedar-se a les portes de la Generalitat per la falta d’aliats.
Per contra, el nou cicle a Euskadi es visibilitza amb el canvi radical de candidats. El lehendakari sortint, Iñigo Urkullu, confiava a tornar a presentar-se i va intentar resistir-se, però la bicefàlia històrica en el PNB es va imposar i Andoni Ortuzar, cap dels jeltzales, va apostar per Imanol Pradales. Ell és la versió rejovenida d’Urkullu, un home preparat, amb experiència de gestió a Biscaia, en la quarantena i amb projecció de futur que transmet la mateixa temperància que el seu predecessor.
El PNB va veure la renovació com a fita imprescindible per batre’s amb la nova era de Bildu, que ja va demostrar a les municipals del 2023 que li trepitja els talons, i que amb el pas enrere d’Arnaldo Otegi buscava un gir en la seva projecció. Pello Otxandiano és una cara desconeguda per als bascos,