Puigdemont defensa que procés i «bona gestió» són compatibles
▶ El candidat brandeix el Govern del 2017 i es presenta com un líder capaç de gestionar crisi scom la dels atemptats, a més de la independència
Que Junts presumeixi de l’organització del referèndum de l’1 d’octubre no és cap novetat. Tampoc que ho faci després d’haver declarat la independència de manera unilateral sense èxit, ja que va resultar fallida. El que sí que és més nou és que el partit presumeixi de la seva gestió al capdavant del Govern durant aquell 2017 en el que no va tenir res a veure amb el procés, com va fer la setmana passada durant la posada de llarg de les llistes des d’Elna i com preveu fer durant tota la campanya electoral fins al 12 M.
En el vídeo que es va emetre abans de començar l’acte no hi van faltar, com era esperable, les imatges de les càrregues policials durant la jornada del referèndum. Però també es van recordar episodis com els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils i l’accident d’autobús a Freginals en què van morir 13 estudiants que estaven d’Erasmus. «Un Govern que supera crisis, amb un president que lidera», va ser el text que va acompanyar la imatge de Puigdemont rebent a l’aeroport al llavors primer ministre italià, Matteo Renzzi, que es va desplaçar per recolzar les famílies italianes que havien perdut els seus familiars en el succés.
La formació independentista vol vendre que amb la tornada de Puigdemont al capdavant de la Generalitat poden «tornar» tant l’«embat nacional» com el «bon govern», una cosa que per a la candidatura és compatible. Un missatge amb què busquen minvar la campanya electoral d’ERC, basada en la gestió de la quotidianitat malgrat que Aragonès va haver de continuar en minoria el mandat per la ruptura de Junts.
L’èpica de la restitució
Puigdemont buscarà que les eleccions versin sobre la seva tornada a Catalunya i la seva restitució com a president de la Generalitat. Aprofitant que la llei d’amnistia estarà a punt de ser aprovada definitivament, el líder de Junts presentarà la seva papereta com una victòria contra la «repressió» i com una manera de reparar la supressió de l’autonomia amb l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.
Ho faran amb tota l’èpica possible, amb una mobilització de, com a mínim, cinc o sis autobusos –segons el partit– que travessessin diàriament la frontera per anar a veure Puigdemont a Argelers, on farà tots els mítings. Sota l’etiqueta Jo hi vaig ser, que el partit ha posat en marxa com a reclam per apuntar-se als actes, ho vendran com una oportunitat històrica.
Però els postconvergents també són conscients que només amb la promesa de tornar a l’any 2017 el seu resultat quedarà curt i que, per arribar més enllà dels convençuts, l’oferta política ha de ser més variada.
Segons assenyala l’última enquesta del CEO, la principal preocupació de la ciutadania és, ara com ara, la sequera. També entre els votants de Junts, fins i tot per davant del procés, i acompanyat de la inseguretat i la immigració. Per això, en els mítings de Junts també hi haurà missatges i promeses de campanya en aquesta línia. Puigdemont no vol ser només el líder de l’1-O, vol mostrar capacitat de gestió.
A més, sota aquesta premissa s’ha d’entendre també la llista elaborada per Puigdemont per al 12M, en la que perden força els afins a Laura Borràs i es recuperen perfils pragmàtics. Són exemple d’això l’exconseller Jaume Giró i el fitxatge com a número dos d’Anna Navarro, una empresària especialitzada en noves tecnològiques amb experiència a Silicon Valley. «És una llista per a l’endemà de les eleccions», va apuntar Puigdemont a Elna.
La sortida del Govern
Però, a més, el discurs de recuperar la «bona gestió» també valdrà al candidat de Junts per menyscabar el seu principal contrincant al flanc independentista, l’actual president de la Generalitat, i per rebatre les crítiques dels republicans quan els acusin d’irresponsables per haver abandonat el Govern l’octubre del 2022.
Que el de Pere Aragonès és un executiu «sense lideratge» i «sense nord» seran de les afirmacions que més s’escoltaran durant la campanya de Junts, a més de retrets com el d’haver «malbaratat» la majoria independentista. «Tenim plantejaments polítics molt diferents, però això no ens impedeix arribar a acords», va respondre ahir el líder del PSC recordant, sobretot, els pactes municipals que s’han teixit amb Junts. De la mateixa manera que va contestar amb la mà estesa a l’exabrupte de Puigdemont, Illa va fer el mateix amb el president Pere Aragonès malgrat que dissabte va denunciar les «mentides» dels socialistes, que va acusar de tenir Espanya i no Catalunya com a projecte.