Arrenca a Nova York el primer judici penal contra Donald Trump
▶ El procés, relacionat amb els diners que l’expresident va entregar a una actriu porno per pagar el seu silenci, comença avui amb la formació del jurat i serà retransmès per la televisió
La sala 1530 en la planta 15 de l’edifici de tribunals que acull el Suprem del Comtat de Nova York és, a partir d’avui dilluns, escenari d’un terratrèmol polític i legal per a la història. Com en tants sismes viscuts als Estats Units en els últims nou anys, Donald Trump està en el seu epicentre i és impossible saber per endavant fins on arribarà el seu impacte.
En una cantonada del carrer Centre, al baix Manhattan, a les 9.30 hores del matí (15.30 a l’Espanya peninsular), arrenca amb els primers passos per a la selecció del jurat el primer judici penal contra algú que ha ocupat la presidència del país. Algú que, a més, torna a ser el nominat de facto del partit republicà per a les eleccions del novembre i reedita el seu duel amb Joe Biden, però que al llarg de les pròximes setmanes, entre sis i vuit segons es calcula, haurà d’estar tots els dies feiners, menys els dimecres, no fent campanya sinó en el tribunal on se’l jutja.
El cas, que s’ha guanyat el lloc per als annals, és un en què es barregen amb la política elements com el sexe. Perquè en el seu nucli hi ha els 130.000 dòlars que Donald Trump va arribar a pagar per silenciar abans de les eleccions del 2016 Stormy Daniels (el nom artístic de Stephanie Clifford), l’estrella del porno que assegura que va mantenir una relació sexual el 2006 amb el llavors empresari immobiliari i estrella de la televisió-realitat.
Aquest pagament, que va realitzar l’octubre del 2016 el que era l’advocat i fixer de Trump Michael Cohen, no va ser il·legal en si mateix. Però tot i així el fiscal de districte de Manhattan, el demòcrata negre Alvin Bragg, va aconseguir l’any passat convèncer un gran jurat que sí que va ser criminal la forma en què Trump va reemborsar Cohen i va comptabilitzar els pagaments.
Bragg afirma que Trump va violar lleis electorals federals i estatals, així com tributàries, i ho va fer amb intenció d’interferir en les eleccions, ocultant informacions que podien danyar la seva candidatura. Amb aquest argument, el fiscal va elevar el que haurien sigut faltes a delictes. I va imputar l’expresident amb els primers 34 del total de 88 càrrecs que enfronta en els quatre casos penals.
Recursos i apel·lacions
En les altres tres imputacions, que aborden els seus intents de revertir la victòria de Biden el 2020 tant a l’estat de Geòrgia com en l’àmbit federal, així com el seu maneig irregular de documents classificats una vegada va haver abandonat el Despatx Oval, Trump i la seva defensa han aconseguit fins ara que triomfi la seva estratègia de posposar-los a base de recursos i apel·lacions. Però aquesta mateixa aposta, fins i tot aplicada de forma frenètica al llarg de l’última setmana amb tres recursos en tres dies consecutius, tots ells rebutjats, no ha aconseguit retardar el de Nova York.
Durant molt temps es va pensar que aquest era, dels quatre, el més feble, des de per l’estructuració legal dels càrrecs fins pel fet que el testimoni principal per a la fiscalia sigui Cohen, un home que ja es va declarar culpable i va ser empresonat per mentir, i que la defensa pot retratar com mogut per ànim de venjança contra el seu antic cap. Però ara, a més de per la seva rellevància històrica, es veu com potencialment l’únic judici que pot ser que es desenvolupi abans de la cita amb les urnes del novembre.
Amb això augmenta el seu impacte. Segons indiquen diverses enquestes, com una de realitzada al març per Ipsos per a Politico, més d’un terç dels votants independents asseguren que un veredicte de culpabilitat faria menys probable que votessin per Trump. Tot i que el republicà va per davant de Biden a les enquestes en estats clau, qualsevol moviment entre independents i indecisos podria ser determinant.
El que succeeixi a Donald Trump, que malgrat diverses ordres judicials reforçades de silenci no ha cessat en els seus atacs al fiscal Bragg i al jutge Juan Merchan, així com a les seves famílies i a potencials testimonis, estarà en mans dels 12 ciutadans de Manhattan
que acabin component el jurat. La seva selecció i la de sis suplents, entre centenars de convocats que seran sotmesos a un qüestionari d’almenys 42 preguntes per la fiscalia i la defensa, és el que arrenca avui dilluns.
El procés de formació del jurat podria prolongar-se durant més d’una setmana i entre els interrogants que apareixen al qüestionari avançat pel tribunal hi ha si han recolzat o format part de grups extremistes com ara QAnon, Proud Boys, Oath Keepers o Antifa, quins mitjans de comunicació o xarxes socials utilitzen com a font d’informació o quina opinió tenen sobre el tracte judicial a Trump.
Retransmès per televisió
Una vegada que hagi sigut seleccionat el jurat, les identitats del qual no es faran públiques per decisió del jutge Merchan, començarà el judici, que no serà retransmès per televisió però que seguiran en directe diàriament a la sala 58 periodistes, més 114 reporters més en una sala addicional.
Un cop amb veredicte, i si hi ha culpabilitat en tots o algun dels càrrecs, el jutge Merchan serà l’encarregat de dictar sentència. I en aquest escenari entra la possibilitat, si bé remota, que Trump pugui ser empresonat, una cosa que no li impediria continuar des de la presó fent campanya i ni tan sols, en principi i segons la Constitució, exercir la presidència.
Abans es pot donar per ben segur que Trump continuarà explotant el judici per mirar de treureli rèdit polític i econòmic, una cosa que ja ha fet en els processos civils que ha perdut a Nova York (per frau, agressió sexual i difamació) i en altres compareixences dels casos penals.
No deixen d’arribar correus i missatges al mòbil demanant donacions criticant el «judici del segle» o titllant el procés d’«engany». I aquesta mateixa setmana a les xarxes socials escrivia: «No s’hauria de permetre que el judici comencés al mig de la meva campanya», abans de tornar a denunciar una suposada «caça de bruixes» i «interferència electoral».
Als candidats a membres del jurat se’ls preguntarà si pertanyen a formacions ultra