El Partit Socialista francès aspira a donar la sorpresa en les europees
▶ Els sondejos per als comicis del 9 de juny auguren una pujada del partit de la rosa, que podria obtenir el seu millor resultat des del 2014
Després del decebedor mandat de François Hollande (2012-2017), el Partit Socialista francès (PS) va patir una evident decadència política i ideològica: va passar del 28% dels vots en la primera volta de les presidencials del 2012 a menys del 2% amb Anne Hidalgo en els mateixos comicis del 2022. Dos anys després, no obstant, poden acabar avançant la llista del president Emmanuel Macron en les eleccions europees i quedar com a segona força, per darrere de la ultradreta.
Els últims estudis electorals pronostiquen una àmplia victòria del Reagrupament Nacional de Marine Le Pen (31-29%) en els comicis del 9 de juny. Amb unes intencions de vot del 20-16%, la coalició macronista patiria un dur revés a causa de la impopularitat de les polítiques del president, ancorades a la dreta o el centredreta, i perden 10 punts respecte al 27% obtingut en la primera volta de les últimes presidencials.
Després de trencar la coalició NUPES, els partits d’esquerres es veuen llastats per la divisió. Malgrat això, els socialistes s’han consolidat com a tercera força en els sondejos (13-11%) i aspiren a donar la sorpresa en els únics comicis amb dimensió nacional abans de les presidencials del 2027. «Ens beneficiem d’un doble moviment. D’una banda, molts votants de centreesquerra estan farts de Macron i de votar per ell per por de Le Pen. D’altra banda, veuen Jean-Luc Mélenchon com a massa radical», explica a EL PERIÓDICO Gaston Laval, responsable del PS al districte X de París, referint-se al líder de la França Insubmisa (afins a Sumar o Podem).
Malgrat la seva brillant campanya el 2022 i després de quedar a les portes de la segona volta amb gairebé el 22%, l’esquerra mélenchonista ha malgastat part del capital aconseguit llavors. El seu estil radical a l’Assemblea Nacional i la malaptesa de negar-se a titllar Hamàs com un grup terrorista van esquerdar les fràgils costures de la NUPES i van facilitar la caricatura que fan del partit de Mélenchon la ultradreta i el macronisme. Els sondejos preveuen a penes un 97% per als insubmissos.
Candidat eficaç
Els verds, que solien aconseguir bons resultats en les europees (més del 13% el 2019), han apostat per una candidata poc coneguda i sense carisma. Les seves perspectives són magres (entre el 7% i el 5,5%). En canvi, el PS està fent una campanya menys erràtica i compta amb un eficaç cap de llista: Raphaël Glucksmann, de 44 anys, que no pertany al partit, sinó que va crear una microformació (Plaça Pública) que va en coalició amb els socialistes.
«És més conegut que alguns dels seus rivals», assegura el politòleg Christophe Bouillaud, professor a Sciences Po Grenoble. Fill de l’intel·lectual André Glucksmann –un dels nouveaux philosophes que va passar del maoisme en els anys 1970 a defensar la invasió de l’Iraq el 2003–, aquest eurodiputat des del 2019 és un ferm defensor de l’enviament d’armes a Ucraïna i de derrotar Rússia en el camp de batalla. També aposta per taxar més els més rics i per fer grans inversions per fer front a la crisi climàtica.
Les òptimes intencions de vot han fet que alguns veterans dirigents socialistes, com François Hollande o Manuel Valls, vegin en això el retorn de la socialdemocràcia. «Hem de fer renéixer la gran família de l’esquerra responsable», va dir fa unes setmanes l’expresident socialista.
«El perfil de Glucksmann agrada als votants progressistes que no tenen problemes per arribar a final de mes, però no crec que hi hagi un retorn de la socialdemocràcia», defensa el politòleg Stefano Palombarini. A causa de l’elevada abstenció, potser de més del 50%, «les europees no són representatives», adverteix. A França, el 9 de juny seria un error treure conclusions categòriques.
«Molts votants de centreesquerra estan farts de Macron», adverteix un responsable del PS