Es dispara el consum de drogues entre els joves ni-ni a Cuba
Les autoritats vinculen aquesta onada amb la crisi econòmica, que va portar 425.000 cubans a fugir entre el 2022 i el 2023
«El consum de drogues, ¿un perill present?». La pregunta porta el pes d’una inquietud del mateix Estat cubà. La va formular Granma, el diari oficial del Partit Comunista,
després que autoritats del Govern reconeguessin l’augment del consum d’estupefaents en una illa on el desinterès juvenil al credo oficial, la pobresa i noves formes de delicte de carrer són a l’ordre del dia.
«A Cuba hi ha hagut un augment en els últims anys (en el consum de drogues), i els adolescents i joves representen el grup més vulnerable», va dir a Granma el doctor Alejandro García, director del Centre de Salut Mental de Centre l’Havana.
El Govern del president Miguel Díaz-Canel ha aixecat la bandera de la «tolerància zero» contra el flagell. Els tribunals cubans van condemnar l’any passat 689 persones per possessió i tràfic. El Codi Penal contempla penes de quatre a 30 anys de presó, però el Ministeri de Salut Pública no considera que el consum juvenil de drogues constitueixi de moment un problema sanitari a escala nacional.
Addicció, tractament i reincidència. Les dificultats per enfrontar aquest cercle es fan cada vegada més patents enmig d’una crisi econòmica i social que ha portat més de 425.000 cubans a abandonar el país entre el 2022 i el 2023. La majoria d’ells són joves i posseeixen títols universitaris.
El cap de la Duana General de la República, Nelson Cordovés Reyes, va reconèixer recentment a la televisió que el tràfic il·legal, tant d’estupefaents com també d’armes de foc, s’ha incrementat a les entrades i sortides dels aeroports.
La crisi ha canviat el mapa social a Cuba i les noves generacions noten l’impacte més gran d’aquesta nova normalitat, fins al punt de ser partícips actius de les noves formes de dissidència i de protesta.
El Centre d’Estudis de Joventuts va reconèixer l’any passat que uns 800.000 joves no estan relacionats ni amb l’estudi ni amb el treball. El mesurament del 2019, anterior a la pandèmia, donava compte que aquesta situació afectava 134.579 cubans de 17 a 24 anys. La xifra s’ha octuplicat i explica part dels nous desafiaments que enfronta l’Estat.