El sensellarisme surt a borsa

Techô, una socimi en la qual participen 110 inversors entre empreses, entitats i particulars amb la intenció de comprar i reformar vivendes per donar sostre a persones sense llar, s’estrenarà a final de mes en el parquet amb 28 milions i 220 immobles, una xifra que anirà augmentant.

En plena entrevista telefònica, Blanca Hernández, presidenta de Techô i consellera delegada de la gestora Magallanes, societat per invertir en vivendes per a persones sense llar que a finals d’aquest mes cotitzarà a la borsa, ha d’atendre la consulta d’un col·laborador sobre una jove de 20 anys que dorm en un parc allà prop. És un no parar. Un tragí d’activitat perquè l’objectiu d’aquesta socimi (societat que té com a activitat principal invertir en actius immobiliaris per llogarlos) no és només guanyar diners, ja que una bona part serveixen per «resoldre un problema social» o, en termes tècnics, exercir una «inversió d’impacte».

Techô, que va començar amb el desemborsament de 28 milions d’euros per part dels 110 inversors entre particulars, empreses i entitats, és una empresa social nascuda per combatre el denominat sensellarisme i la falta de vivenda perquè les entitats socials puguin acompanyar cap a la inserció persones en situació d’extrema vulnerabilitat. Es tracta d’un col·lectiu d’aproximadament 40.000 persones a tot Espanya, segons les dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), tot i que és difícil tenir-ne xifres exactes.

Després d’entrar a cotitzar en el BME Growth (també s’ha sumat al projecte) a partir de final de mes, Techô emprendrà una ampliació de capital d’uns 8 milions i així ho faran successivament per anar augmentant el parc del qual disponen, explica Hernández. Per ara ja han comprat unes 220 vivendes i algun edifici que donen sostre a unes 800 persones a través de 55 associacions. Les oenagés i associacions són les que paguen unes rendes d’un 30% de mitjana per sota del preu de mercat, però en alguns casos se n’encarreguen les administracions o la pròpia Fundació Techô quan no funciona cap de les altres dues fórmules. Els destinataris no són només els que dormen al carrer, sinó també els que pernocten en infrahabitatges o en assentaments, explica. En només un any 100 % 80 % 60 % 40 % 20 % s’ha aconseguit que 120 persones aconsegueixin feina i puguin llogar les seves vivendes.

Reformar per a lloguer social

En essència, es tracta d’adquirir vivendes buides, reformar-les i posar-les de lloguer per a aquestes finalitats. A Espanya hi ha molts immobles buits i molts sent utilitzats per a activitats il·legals (okupes, narcopisos, pisos pastera...). Catalunya és una de les comunitats on més es produeix, alerta Hernández. A més, els propietaris de vivendes buides no estan disposats a llogar-les a persones en situació de sensellarisme. Les administracions i els inversors d’impacte, en canvi, disposen de fons per donar suport a entitats socials amb lloguers de vivenda que aconsegueixin treure del carrer les persones sense llar, afirma la presidenta de Techô.

Algunes empreses i entitats que avalen aquest projecte són Azora, Magallanes, EY, Anima

Ventures, Freshfields Bruckhaus Deringer; Grupo Adaptalia, Larrauri i Martí Abogados; BDO, Renda 4, Ebro Fundación, Alquiler Seguro, Almar Consulting, CBRE, Trascendent, BME, Nationale Nederlanden, la Sareb i Idealista, entre d’altres. Hernández afirma que un dels seus objectius és atraure el màxim d’inversors particulars per «democratitzar la inversió d’impacte». Hi ha persones amb més patrimoni que hi han invertit uns 100.000 euros, però convida petits estalviadors que apostin per aquesta fundació, que combina rendibilitat econòmica i social. En tot cas, es tracta d’una inversió en la qual les persones que hi participen estan disposats que una part de la rendibilitat sigui social en comptes d’econòmica, una xifra que es mou entre el 2% i el 3%. Una combinació de guanyar diners i exercir la filantropia.

Com a condicions a les onegés, Techô els imposa que portin a terme una tasca d’acompanyament als beneficiaris de les vivendes en la recerca de crear una llar i estabilitat per sortir de la vulnerabilitat; no només proporcionar-los un sostre, sinó que també informin periòdicament de l’evolució de cada cas. «Primer, una llar, i després, amb l’estabilitat d’una casa,es poden treballar la resta de carències», manifesta Hernández.