Les elèctriques admeten no haver estat més a prop del consumidor
L’associació que defensa els interessos d’Iberdrola, Endesa i EDP vol abaixar impostos i gravar més les energies que més contaminen
La crisi energètica que es va desencadenar a mitjans del 2021 i es va accelerar amb l’inici de la guerra d’Ucraïna va posar les companyies elèctriques en el focus, amb factures de la llum cares per als clients i beneficis rècord per a les companyies. Gairebé tres anys després d’allò, les elèctriques insisteixen que «no hi havia beneficis extraordinaris» i la culpa de la pujada de la llum va ser del gas, però afegeixen que potser podrien haver-hi fet alguna cosa més. «Els alts preus efectivament afecten la imatge de les companyies perquè és fàcil identificar-los amb la seva actuació. Hauríem d’haver explicat més o estar més a prop del consumidor», concedeix Marina Serrano, presidenta d’Aelec, la patronal d’Iberdrola, Endesa i EDP, en una entrevista amb EL PERIÓDICO.
Amb tot, Serrano defensa que «no hi ha cap actuació reprotxable». «Les companyies han actuat, han establert mesures, han informat i han prestat el seu subministrament elèctric en les condicions establertes», a més «sempre» intenten «millorar aquesta relació amb el consumidor». «Però no sé si ho hem aconseguit», afegeix. ¿De quina manera es pot revertir la situació? «Explicar, parlar i dir com funciona el sistema i exposar les característiques i funcions que realitzen les empreses. Les inversions i l’aportació que realitzen i la transformació que estan realitzant de canviar el sistema elèctric a un sistema no emissor», explica.
Un dels temes en els quals les elèctriques, i també l’associació, han sigut més bel·ligerant en els últims mesos és el gravamen extraordinari a les grans energètiques que finalitza aquest any. El Govern ha proposat reformar-lo per fer-lo permanent i alhora que serveixi per impulsar les inversions verdes. A l’associació asseguren que no hi ha hagut contactes amb el Ministeri per a la Transició Ecològica per a la reforma i insisteixen que aquest impost deriva d’una contribució solidària de la Unió Europea en la qual no hi era el sector elèctric, sinó només el gasista i el sector d’hidrocarburs, i que «no s’ajusta a les regles d’una prestació patrimonial pública» perquè grava ingressos i no beneficis.
Vicepresidenta de la CEOE, Serrano va començar la seva trajectòria professional a Red Eléctrica i va formar part dels reguladors energètics CNSE i CNE. En aquest últim va arribar a ser consellera fins que l’organisme es va convertir en la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC). En plena segregació d’aquest organisme, Serrano considera que una nova CNE ha de tenir «independència, qualificació tècnica, mitjans i dotació», així com estar en «disposició d’escoltar» les companyies. I els seus consellers han de ser «persones qualificades tècnicament, amb experiència i coneixement del sector».
Que pagui qui més contamini
«Les companyies han actuat, han establert mesures, han informat i han prestat subministrament»
Després dels màxims històrics de preus durant el pitjor de la crisi energètica, ara el mercat elèctric ha fet mitja volta i està marcant rècords a la baixa, amb centenars d’hores a zero euros i fins i tot registrant per primera vegada en la història preus negatius.
«Amb la irrupció de les renovables, i quan hi ha condicions climatològiques concretes de molt vent i aigua, es produeix una gran baixada de preus en algunes hores. La tendència és que les renovables abaixin els preus», apunta Serrano, però defensa la necessitat d’anar desenvolupant nous elements contemplats en la reforma del mercat elèctric europeu per donar estabilitat al mercat i evitar aquesta volatilitat extrema, com mecanismes de capacitat o els contractes de diferències, i impulsar l’emmagatzematge amb grans bateries i poder utilitzar l’electricitat quan sigui necessari.
«De vegades hi ha la idea equivocada que aquests preus del mercat elèctric són el preu final que paga el client. No és així. Els consumidors han d’afrontar altres conceptes a la factura (com els peatges, els càrrecs, imposats…)», remarca la president d’Aelec, que defensa una profunda reforma de tots aquests conceptes per rebaixar el rebut de la llum, traient de la factura «tots els càrrecs que obeeixen a polítiques socials o econòmiques, perquè el consumidor elèctric està pagant més» que els clients d’altres energies i rebaixant o eliminant una part dels impostos inclosos.
«S’ha de repensar la fiscalitat energètica ara que estem en una situació de normalitat i ja no hi ha crisi de preus». La patronal de les elèctriques reclama l’eliminació de l’impost al valor de la producció de l’energia elèctrica (IVPEE) i defensa un IVA reduït del 10% en la factura de llum «perquè és un servei essencial». «O almenys que l’IVA no vagi canviant cada mes en funció del preu del mercat elèctric del mes anterior», demana.
En qualsevol cas, Aelec reclama una revisió integral de la fiscalitat elèctrica de caràcter estructural i que vagi més enllà de la reforma de la factura de llum. Una revisió que impliqui una rebaixa dels impostos a l’electricitat i la pujada dels impostos a altres energies que segons el seu parer contribueixen menys a la descarbonització del sector energètic: és a dir, el gas natural i els combustibles fòssils. Tot i que no els esmenta expressament. «S’ha de gravar més les energies que més contaminen», remarca.
«S’ha de repensar la fiscalitat energètica ara que la situació és de normalitat, sense crisi de preus»