Fora de la llista
Em sembla inadmissible que a la llista de Junts aparegui Francesc de Dalmases, que va haver de dimitir de la vicepresidència del partit a causa de la intimidació a què va sotmetre una periodista de TV3. Havent-hi precedents d’aquest tipus de conducta (abús de poder, assetjament laboral) en ocasions anteriors. El tema es va tapar, però alguns encara conservem la memòria. Sisplau, fora de la llista electoral, pel bé de la democràcia.
Conec en Josep Campmajó. Fa segles, hi vaig tenir tractes professionals i he comprat espècies en una botiga on ell despatxava, al mercat de Girona. Conec en Josep Campmajó. Vaig ser un dels responsables que l’any 2009 guanyés un premi literari, el Just M. Casero, amb una novel·la que es titula Olor de violetes i que té a veure amb somnis i realitats, amb pors i certeses. «Fa tant temps que imagino altres vides que la meva ha quedat diluïda en un oblit indecent». És una de les frases del llibre. S’hi va presentar amb un pseudònim i, quan va ser l’hora d’obrir la plica, la sorpresa del jurat va ser notable. No sabíem que aquell noi que despatxava espècies i fruits secs, al mercat, també escrivia. I ho feia bé. Conec en Josep Campmajó perquè hem parlat molt sovint del bé, del mal i de literatura i de religió i de negocis diversos. Conec en Josep Campmajó perquè he sopat en un restaurant que regentava fa temps, al barri vell. En recordo unes albergínies picants. «Són picants», em va dir, «però si t’agrada el picant són boníssimes». Ho eren. Conec en Josep Campmajó: ens hem explicat històries íntimes d’aquelles que expliques no saps ben bé per què i hem fet broma de les coses que ens feien riure i fins i tot de coses que no feien riure gens.
El conec i fa temps que no el veig. Fa temps que no m’explica una de les seves facècies o un dels invents. Fa temps que no coincidim en actes socials i culturals i, aquest any, per exemple, segur que no serà a l’esmorzar d’escriptors que es fa per Sant Jordi.
Resulta que un jutge, GarcíaCastellón, va considerar que Campmajó era un terrorista. Ell i uns quants companys més. I s’ha exiliat. Com els altres. Per combatre, més que no pas l’acusació, l’estultícia i el despropòsit. Ras i curt. No ho és. No ho són. No m’ho fa dir l’amistat, ni cap ceguesa ideològica, sinó una convicció en les coses que sé i en el sentit comú. Conec en Campmajó. Si ell és un terrorista, jo faig d’acròbata al Cirque du Soleil i executo complicats arabescos dalt d’un trapezi.