El Govern afirma que no disposa de sorra per a totes les platges
El Ministeri per a la Transició Ecològica es proposa trobar un equilibri entre els usos socials i econòmics del litoral espanyol i la defensa del medi ambient. Els experts demanen assumir que, a causa de l’avanç de la crisi climàtica a la regió, moltes platges mediterrànies es veuran obligades a canviar.
«La pujada del mar canviarà la forma del litoral», diu el secretari d’Estat Morán
¿Què s’ha de fer amb les platges? ¿És millor apostar per infraestructures rígides com dics i passejos marítims de ciment o és preferible renaturalitzar les costes per adaptar-les al canvi climàtic? El Ministeri per a la Transició Ecològica, competent en la matèria, assegura que el camí passa per escoltar la ciència i trobar un equilibri entre mantenir les activitats econòmiques i les funcions socials de la platja i la seva dinàmica natural. No obstant, avisa que no hi haurà prou sorra per realitzar aportacions a totes les platges.
«Per poder disfrutar dels usos públics del litoral, hem de preservar el medi ambient», afirma Hugo Morán, secretari d’Estat de Medi Ambient, en declaracions a EL PERIÓDICO. «Sabem que d’aquí a 20 anys les platges seran diferents, ja que el nivell del mar pujarà», explica Morán. «Aquest coneixement ens permet decidir on és urgent actuar», afegeix.
Vuit projectes
Morán admet que no es pot actuar alhora a tot arreu i reconeix que serà necessari entendre que algunes platges es modificaran: «Els deltes i les platges canvien. Aquesta realitat continuarà sent així. I cal assumir-ho». No obstant, el Govern es proposa evitar que algunes platges clau per a certs municipis desapareguin d’un dia per l’altre. En el dia d’avui, el ministeri té en marxa 90 projectes per assegurar el futur de les platges, vuit d’ells a Catalunya. L’objectiu és minimitzar tant com es pugui les accions a curt termini i abordar la renaturalització d’aquests espais de manera interrompuda per no sotmetre l’economia a un canvi abrupte.
«A causa de l’acció de l’onatge present i futur, serà difícil protegir tota la costa simultàniament», avisa Nadia Pinardi, doctora en Física Aplicada per la Universitat de Harvard i oceanògrafa en la Universitat de Bolonya. Per aquesta raó, Pinardi coordina el projecte
CoastPredict, que proporciona pronòstics útils per establir riscos i decidir quines actuacions cal prioritzar. Un discurs que coincideix amb les intencions del Govern, que pretén basar-se en aquesta mena d’estudis per continuar desenvolupant projectes de defensa de la costa. Morán remarca que fins i tot països com és el cas d’Holanda, que han basat el seu suport a guanyar la partida al mar, estan readaptant el seu model de defensa per modelar-lo al canvi climàtic.
Solucions a curt termini
La Generalitat, que no és competent en matèria de costes, considera que les solucions són «difícils» a curt termini. «A mitjà termini hi ha projectes d’èxit de solucions basades en la naturalesa que ajuden a fixar la sorra i evitar que el temporal n’arrossegui tanta quantitat», comenta Mireia Boya, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic.
Boya destaca els estudis publicats fins a la data, un d’ells realitzat per la Universitat Politècnica de Barcelona: «S’ha d’actuar a partir de les dades que mostren quins passejos marítims, platges i ports estan en risc. Estem disposats a arribar a acords amb els ajuntaments per modificar i adaptar el litoral».
«Hem comprovat que, davant elements rígids, com passejos de ciment i dics, la força de l’onatge desplaça més la sorra», explica Agustín Sánchez Arcilla, cate