El Periódico - Català

En platges llargues

- QUATRE POSSIBLES SOLUCIONS (LES TRES PRIMERES

dràtic d’Enginyeria Hidràulica, Marítima i Ambiental a la UPC i un dels experts que han treballat en l’estudi citat per Boya. «En canvi, quan la sorra ocupa un gran espai, l’impacte es dissipa i les conseqüènc­ies no són tan exagerades», argumenta. «Això es pot aconseguir de diferents maneres.

Però una de les grans carències és la falta de sediments», assenyala

Sánchez Arcilla.

Dinàmiques modificade­s

¿I d’on arriben els sediments a les platges? «Abans procedien de les rieres i rierols i es formaven petites maresmes, per això el Maresme s’anomena així. Perquè al seu dia hi havia diverses maresmes. El problema és que hem urbanitzat tant la costa (que ha tingut efectes positius per a la gent i l’economia) que aquests sediments ja no arriben», afirma.

¿Té sentit dragar sorra del fons del mar per reposar-la a les platges? Sánchez Arcilla considera que només en casos puntuals, en què la sorra es protegeixi amb mesures complement­àries i s’aposti per la renaturali­tzació, amb la creació de dunes. Morán defensa restaurar la ribera del mar amb sorra només en casos d’emergència i alhora que es prenguin accions per evitar que la sorra torni a ser engolida. «La sorra és un recurs finit i escàs i cada vegada n’haurem de limitar més l’extracció», afirma el secretari d’Estat, que argumenta per què no es podran realitzar aportacion­s en tots els municipis que el demanin.

Una altra possibilit­at és plantar algues que formin prades marines, a prop de la costa, que també suavitzen l’onatge. «S’ha plantejat l’alternativ­a de col·locar còdols en lloc de sorra, que tenen més possibilit­ats de resistir, però encara no està a sobre de la taula», afegeix. L’objectiu, remarca, és apostar per solucions que es puguin

La sorra esmorteeix i frena les onades

També absorbeix part de l’aigua rebuda · DRAGATGES DE SORRA mantenir per si mateixes. Morán, sobre les costes renaturali­tzades, destaca que alguns ajuntament­s ja han començat a «desconstru­ir» la seva façana litoral per tornar al mar el seu terreny d’influència: «Un municipi no pot reposar constantme­nt un passeig marítim que el mar destrueix cada any».

«De vegades, un passeig marítim amb dunes com a zona d’oci pot ser més atractiu per al turisme de qualitat, perquè la gent cada

En platges amb murs

El ministeri té 90 projectes per protegir aquests espais, 8 d’ells a Catalunya

· PROTECCION­S I ESCULLERES

Dunes

Vegetació vegada és més exigent amb algunes caracterís­tiques del producte que compren, i la qualitat ambiental és un element que cada vegada agafa més pes», constata el secretari d’Estat.

En moltes ocasions, com està passant amb els efectes del temporal ‘Nelson’, una part de la sorra torna a les platges de forma natural. Però aquesta dinàmica no es pot desenvolup­ar a tot arreu perquè les esculleres perpendicu­lars dels ports impedeixen que la sorra es recuperi i es desplaci de manera equitativa per tota la costa. El nombre d’ajuntament­s que demanen sorra o solucions immediates augmenta, però la feina del ministeri continuarà sent prioritzar els casos més urgents i buscar fórmules que permetin una recuperaci­ó que es pugui mantenir en el temps, ja que la sorra no és infinita i els recursos econòmics, tampoc.

 ?? ?? Esculleres submergide­s
Esculleres submergide­s
 ?? ??

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain