El pròxim director del MUHBA serà elegit per concurs
L’ajuntament busca successor per a Joan Roca, que es jubilarà a finals del 2024 després de gestionar amb independència el centre durant 17 anys i sobreviure a quatre alcaldes diferents.
úniques, com el mercat de llibres vells, o l’intercanvi de cromos, o el canòdrom (tot i que en aquest últim exemple tenia competència a l’altre extrem de la ciutat, a la Meridiana).
Va ser també un barri de cines cèlebres, i de cabarets, i, en una formidable aportació de Fabra i Llahí, fins i tot d’uns banys turcs comme il faut. L’autor havia sentit parlar vagament de la seva existència. Un dia va trobar un vell fullet que acreditava que no eren una llegenda. Eren al número 79 del carrer de Calàbria. Tenen ara el seu merescut racó al llibre. Són un altre fil per estirar. Segons Fabra i Llahí, per poc que algú s’hi posi, en fa un cabdell.
L’Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa la maquinària, encara amb molts mesos d’antelació, per trobar nou director per al Museu d’Història de Barcelona (MUHBA). I és que cap a finals d’any –la data exacta està per determinar– es jubilarà Joan Roca, que ha liderat la institució des del 2007 i l’ha reformulat materialment i conceptualment.
L’executiu de Jaume Collboni va aprovar en comissió de govern, just al tornar de ls vacances de Setmana Santa, la convocatòria del lloc. L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) confirma a EL PERIÓDICO que «la previsió és publicar el concurs ben aviat». En les pròximes setmanes, el consistori donarà a conèixer l’encàrrec que fa a la nova direcció i obrirà el termini per rebre candidatures.
Els processos públics de selecció s’han obert camí els últims anys en les institucions culturals i, a poc a poc, queda enrere la vella pràctica de nomenar a dit persones de confiança del govern de torn. La meritocràcia en aquest relleu serà especialment important, atesa la fàcil politització de la memòria i la història de la ciutat.
Roca ha sabut tenir perfil propi i, alhora, sobreviure a tres canvis de govern i quatre alcaldes diferents.
Les convocatòries obertes són més lentes que les designacions directes i poden provocar buits de lideratge. Després de publicar-se les bases, s’obrirà la fase de presentació de projectes, després vindrà la de la valoració i selecció, i després hi haurà un període d’al·legacions. L’antelació amb què s’ha preparat el concurs hauria de facilitar una transició ordenada.
En conversa amb aquest diari, Roca revela que preveu acompanyar l’entrada de la persona que el succeeixi, i remarca que encara li queda feina per davant: «Estem completant el projecte de Museu de la Ciutadania», assenyala, amb referència a la nova visió museogràfica centrada en l’evolució de la població local i no només de la ciutat física.
Tasca internacional
Roca presideix el Fòrum Europeu de Museus i no descarta assumir alguna tasca internacional quan es desvinculi del MUHBA. És geògraf, ha sigut professor universitari i de barri i ha investigat sobre urbanisme, educació i patrimoni contemporani. Ha rebut els premis Pau Vila, Barcelona City i Bonaplata, i és autor de diversos llibres sobre la ciutat.
La futura direcció del MUHBA es farà càrrec d’un museu que no és un museu, sinó molts en xarxa. Després de la recent absorció del centre cultural del Born, sota el paraigua del MUHBA ja hi ha 19 espais patrimonials oberts al públic, més el Centre de Conservació i Restauració de la Zona Franca, i també enclavaments arqueològics que ara com ara no poden visitarse, com un mosaic sota la plaça Antoni Maura.
La seu central, reestrenada fa un any amb motiu del 80 aniversari del museu, és a la plaça del Rei. De la resta, alguns dels més coneguts són el temple romà d’August al carrer Paradís, la casa del guarda del parc Güell, el refugi antiaeri 307 del Poble-sec, la fàbrica Oliva Artés del Poblenou o les bateries antiaèries del Turó de la Rovira. D’altres s’han emancipat, com el monestir de Pedralbes, que va sortir de la xarxa el 2012. Al marge del Born, les últimes estrenes han sigut la museïtzació d’una casa barata del Bon Pastor, les dues Cases de l’Aigua de Trinitat i la sala de calderes de la Fabra i Coats.