Drons de «preavís»
Comandaments militars espanyols creuen que la manera com el règim dels aiatol·làs ha respost a l’atac d’Israel reflecteix que no busca una escalada. L’argument que esgrimeixen és que Tel Aviv i els seus aliats van tenir temps de neutralitzar l’agressió, dissenyada per no causar danys excessius.
Malgrat l’alta tensió que viu l’escena diplomàtica internacional, alts caps militars espanyols consultats per EL PERIÓDICO creuen que l’Iran no està buscant una escalada de la guerra a l’Orient Mitjà i que aquesta possibilitat depèn ara més d’Israel.
Hi ha un detall important en el qual es fixa un analista, oficial superior en l’engranatge de decisió a la seu madrilenya del Ministeri de Defensa, i és la forma amb què l’Iran ha portat a terme el seu atac sobre Israel, avisant en tot moment i donant temps a Tel Aviv i els seus aliats a preparar-se i neutralitzar-lo. En aquest cas, la forma és un senyal eloqüent. «L’Iran no vol sang i, tot i que s’ha vist obligat a una resposta massiva, l’ha dissenyat per no causar baixes ni danys excessius», interpreta. Aquesta lectura també es va fer ahir dilluns en àmbits de la diplomàcia de Defensa. Segons l’opinió d’aquest expert, l’atac de dissabte «ha demostrat que l’Iran compta amb capacitats notables per atacar territori israelià, però l’ha portat a terme enviant primer els drons, més lents, com a preavís».
Diners en la baralla
Potser la preferència del règim dels aiatol·làs és la de continuar amb les escaramusses a través de proxies i no la guerra oberta amb Israel. I pot ser –sosté un oficial de l’Armada– que Israel «s’agafi el seu temps i la resposta no sigui purament militar; per exemple, atacant el que més preocupa l’Iran, la seva futura capacitat nuclear, potser mitjançant accions híbrides».
Aquest comandament aventura una perillosa ona expansiva econòmica si la successió d’atacs es converteix en guerra. «Tindria serioses conseqüències en un increment substancial de costos de l’energia i del comerç marítim», augura. I després vindrien les ones del tauler estratègic: «Països clau a la zona com Jordània poden desestabilitzar-se, i la situació a Síria i l’Iraq empitjoraria sens dubte», la qual cosa és «escenari ideal per a una influència més gran i activitat de Rússia, i potser de la Xina».