El G-7 celebra a Capri una cita ministerial d’alt voltatge

ans i tot anés bé, jo seria el primer a condemnar durament el que va passar, però vivim en un conflicte permanent.

— ¿Creu que Hamàs esperava una resposta israeliana tan severa?

— No, crec que Hamàs pensava que seria una guerra una mica més llarga que la del 2014, potser tres mesos, però no una cosa com aquesta. Jo també em vaig equivocar en la meva anàlisi. Abans del 7 d’octubre, com a palestí, podia dir que conec una mica els israelians. Però aquest Israel ha començat a pensar de manera diferent. Ja no són els nostres veïns, són els nostres enemics.

—Europa i els EUA volen que l’Autoritat Palestina es faci càrrec de Gaza. ¿És un pla realista?

— Només seria possible si és parteix d’un pla integral per resoldre el conflicte. Abans ens han de donar temps perquè discutim amb Hamàs com es pot administrar Gaza. Sense comptar-hi serà molt difícil per a qualsevol. Imaginem que s’acaba la guerra i enviem un ministre per parlar de la reconstrucció. N’hi haurà prou amb dues persones per matar-lo. El que hem de fer des d’Al-Fatah és asseure’ns a parlar amb Hamàs i convèncer-los que facin un pas enrere. No poden seguir al capdavant de Gaza, però tampoc es pot pretendre que surtin completament de l’equació perquè no funcionarà.

— Molts palestins també volen un canvi a l’Autoritat Palestina. No confien en Abbas i volen que una nova generació agafi les regnes. ¿Per què no es permet?

— El nostre principal problema és l’ocupació, que també juga un paper important en el nostre desenvolupament polític intern. Durant molts anys no ha permès que la gent més preparada i brillant s’acostés al poder, malgrat que ho hem intentat. Si convoquem eleccions, no permetrien que se celebrin a Jerusalem, per la qual cosa implícitament hi estaríem renunciant. És complicat.

Els ministres d’Afers Exteriors del G-7 es preparen per celebrar des d’avui una cimera a l’illa italiana de Capri en la qual la incendiària inestabilitat al Pròxim Orient tindrà un protagonisme fins i tot més gran al previst. El recent atac iranià contra Israel, abans fins i tot que les males notícies que arriben des del front a Ucraïna, seran un element d’alt voltatge d’una agenda plena de temes. «Ho posaré al centre de la nostra agenda», va confirmar el ministre transalpí, Antonio Tajani. La reunió d’urgència convocada diumenge per la primera ministra Giorgia Meloni, presidenta de torn del G-7, fa pensar que els líders exhibiran de nou cert consens. Però que això tingui un impacte positiu fora del cercle és una quimera.

Cosa que no només remet a Rússia, país amb el qual el grup està obertament enfrontat, o la Xina, amb qui especialment els EUA mantenen oportunes baralles. També és dubtós l’impacte que això pugui tenir en els països menys rics de l’anomenat Sud Global. Això és també vàlid per a l’Àfrica, integrada per un grup de països no homogenis, on el nivell de violència i inestabilitat és preocupant.