L’FMI alerta de noves pujades dels preus per la inestabilitat geopolítica

▶ L’organisme financer afirma que els indicadors apunten a un «aterratge suau» de l’economia mundial L’anàlisi situa Espanya entre els pocs països que aquest any creixeran més del previst

La directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, ho va advertir la setmana passada. I l’informe de Perspectives econòmiques mundials, presentat ahir a Washington amb motiu de l’assemblea de primavera d’aquest organisme i del Banc Mundial, incideix en aquest aspecte: «Encara no hem arribat al final» en el combat contra l’escala de la inflació, tot i que les perspectives «són encoratjadores».

Aquesta apreciació suposa una certa galleda d’aigua freda per als que esperen l’inici d’una etapa de baixades dels tipus d’interès als EUA per part de la Reserva Federal; i a la zona euro, amb el Banc Central Europeu (BCE), que va obrir la porta a començar a relaxar la política monetària a partir del juny. En tot cas, els pròxims moviments dels bancs centrals estaran molt vinculats a l’evolució que experimenti el nivell general de preus.

Capacitat de resistència

1,4 0,7

−0,5 0,7

−0,3 0,0

−0,4 0,7

−0,3

−1,0 baixi al 6,8% el 2023, al 5,9% el 2024 i al 4,5% el 2025, les guerres a Ucraïna i Gaza poden provocar noves escalades dels preus, que en l’actualitat s’estan moderant per «la dissipació dels xocs de preus de l’energia». A més, persisteix la inflació dels serveis, que és «obstinadament elevada en alguns casos». I tot això suposaria més combustible amb una inflació subjacent, la més estructural, que exclou els aliments no elaborats o l’energia, persistent en països amb escassetat de mà d’obra. En el cas d’Espanya, la previsió és que l’índex general de preus baixi del 3,4% de l’any passat al 2,7% aquest any i al 2,4% el següent.

Els experts alerten que a la Xina el creixement pot trontollar per la seva crisi immobiliària