El més professional dels aficionats
El fons de 25.000 imatges aconseguides pel barceloní Rossend Torras, un òptic i venedor de material fotogràfic amb ànima de fotoperiodista, s’exhibeix per primera vegada al Palau Robert.
El 2009, en col·laboració amb el MNAC, EL PERIÓDICO va llançar la campanya Fem memòria, un crida per reunir fotografies de la Guerra Civil realitzades per ciutadans anònims, com a complement a l’exposició sobre Robert Capa al Palau Nacional. La resposta va superar les expectatives, amb 800 imatges. Però n’hi va haver algunes que van posar en alerta la companya Eva Melús: fotografies d’una excepcional qualitat de les esglésies incendiades el juliol de 1936 i de l’entrada de les tropes de Franco a Barcelona el 26 de gener de 1939 enviades per un lector, Francesc Sans. L’autor era el seu finat sogre, Rossend Torras Mir (1907-1996). Va resultar que aquesta era només la punta de l’iceberg d’un arxiu de 25.000 fotografies i 110 pel·lícules, guardades (com continua encara ara, custodiat per la seva filla Isabel Torras i el seu gendre) en un domicili particular. Imatges de grans moments de la república i la Guerra Civil, però també paisatges i escenes costumistes, espectacles, festes populars, retrats sofisticats, circuits de carreres, piscines i gimnasos. Es tracta del fons del més professional dels fotògrafs aficionats catalans, que 15 anys després, finalment, es mostra en una exposició, Vides entre dictadures, oberta fins al setembre al Palau Robert, i en un llibre publicat pel Memorial Democràtic.
Tot el que passava
Rossend Torras Mir va ser un fotògraf actiu en l’associacionisme fotogràfic dels anys 20 i 30, del qual van sorgir alguns fotoperiodistes com Agustí Centelles o Antoni Campañà. Soci de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, del RACC i del Centre Excursionista de Catalunya, la biografia de Torras explica què el diferencia d’altres fotògrafs amateurs o dels pictorialistes que es movien en el cercles dels concursos.
Propietari de Casa Torras, un comerç d’articles d’òptica i fotografia al número 83 de Gran de Gràcia, amb una sucursal al carrer Jaume I, també importador i fabricant d’artefactes electromecànics i material de revelatge amb la marca Tomir, Torras podia permetre’s disparar amb la seva càmera tot el que passava per davant dels seus ulls curiosos, gairebé com ho permet ara la fotografia digital. Fins i tot amb l’onerosa tècnica de l’autocrom, que perme
La seva tècnica era impecable i els seus interessos, a més de diversos, pròxims als fotoperiodistes