Llar de la planta nuclear iraniana més gran
La ciutat d’Esfahan, objectiu de l’atac amb drons d’Israel, acull la planta de Natanz, on s’enriqueix l’urani de la República Islàmica. No es va informar de danys.
L’atac atribuït a Israel ahir a la matinada tenia per objectiu la ciutat iraniana d’Esfahan, uns quilòmetres al sud de Teheran. En aquesta ciutat es troba la planta nuclear de Natanz, la més gran de tot l’Iran i s’enriqueix l’urani de la República Islàmica, que se situa en el 60% actualment. L’Iran assegura que no té intenció de desenvolupar la bomba nuclear –per a la qual és necessari un enriquiment del 60%– i que només utilitza les seves instal·lacions atòmiques per a finalitats civils. No obstant, per crear energia en una planta nuclear, amb un 3% d’enriquiment n’hi ha prou.
Després de l’atac d’ahir, no obstant, no es va informar de danys. Segons van assegurar alts càrrecs militars a l’agència de notícies estatal iraniana Irna, les explosions que es van produir a Esfahan van ser causades pels sistemes de defensa antiaeris iranians que destruïen els drons que s’acostaven a la ciutat. L’Agència per a l’Energia Atòmica de les Nacions Unides va confirmar ahir al matí que Natanz no va patir danys. Els mitjans pròxims al règim iranià, de fet, es van centrar en altres qüestions i van deixar en segon pla el suposat atac d’Israel.
Un passat d’atacs israelians
«La gent d’Esfahan està disfrutant d’un preciós matí mentre tota calma i seguretat regnen a la ciutat, després de tots els rumors que el règim sionista ha atacat aquesta província», va publicar l’agència de notícies iraniana Tasnim.
Natanz, no obstant, ha sigut objectiu d’atacs israelians constantment des de fa anys, especialment els últims, a mesura que l’Iran ha anat avançant en el seu programa d’enriquiment d’urani. Així, Natanz va ser objecte d’un ciberatac massiu el 2021 que va ser catalogat de «terrorisme» per l’Iran i que va obligar a parar completament el funcionament de la planta nuclear i les centrifugadores. Però n’hi ha més: el 2020, una explosió suposadament organitzada per Israel va destruir una altra de les centrifugadores principals de Natanz. Aquell any, Mohsen Fakhrizadeh, el pare del programa nuclear iranià, va ser assassinat al seu cotxe als afores de Teheran. Israel mai va confirmar l’autoria de l’atac, tot i que hi ha pocs dubtes que Tel Aviv va estar-ne al darrere.
No obstant, després de l’atac contra Esfahan ahir, s’espera ara que l’Iran no contesti més en aquesta tirallonga d’atacs i respostes entre els dos països, que va començar amb el bombardeig israelià l’1 d’abril contra l’ambaixada iraniana a Damasc i pel qual van morir set alts càrrecs de la Guàrdia Revolucionària de l’Iran.
Teheran va respondre a aquell atac amb una coreografia d’ofensiva aèria amb drons i míssils contra Israel la nit de dissabte passat. Gairebé tots els projectils van ser interceptats i durant l’atac iranià tan sols va resultar ferida una persona. L’Iran, ahir, no va informar de danys humans ni materials.