Un menor assetjat, indemnitzat malgrat l’oposició de la mare
La progenitora va renunciar que el menor rebés cap quantitat en el judici contra un cosí seu.
El Tribunal Suprem ha avalat que un menor que va ser víctima de ciberassetjament sexual per part d’un cosí segon de la seva mare sigui indemnitzat, tot i que ella hi renunciés en el judici. La Sala Segona assenyala que ha de prevaler l’interès superior del menor i que determinar quina és correspon als jutges i tribunals.
En la sentència, a què ha tingut accés EL PERIÓDICO, la Sala Segona declara que la decisió de l’Audiència Provincial de Tarragona «concedint la indemnització al menor, malgrat el manifestat per la seva mare, no infringeix cap principi i ha de ser mantinguda», per la qual cosa rebutja el recurs del condemnat, al qual li imposa el pagament de les costes.
L’Audiència el va condemnar a una multa de 2.880 euros, allunyament de 300 metres del menor i que l’indemnitzés amb 3.000 euros. També li va imposar una inhabilitació especial per a qualsevol professió o ofici, sigui o no retribuït, que comporti contacte regular i directe amb menors d’edat per dos anys.
Acostament a la víctima
El Jutjat Penal número 3 de Tarragona, que va absoldre l’acusat, va declarar provat que el juliol del 2019, mentre el menor, que llavors tenia 15 anys, estiuejava en un càmping de Creixell amb la seva mare i la seva germana, va coincidir amb un cosí segon de la progenitora. L’home tenia 39 anys, cosa que no li va impedir iniciar un «acostament» cap al menor perquè aquest acceptés mantenir una relació sentimental amb ell.
El Suprem dona per bo el relat de fets del jutjat, però valida la pena imposada per l’Audiència. En la seva sentència explica que l’acusat aprofitava «la relació de parentiu que tenia amb la mare del menor i la confiança» que aquesta «havia dipositat en ell», motiu pel qual li havia demanat que donés «classes de repàs a la germana del menor». Això va facilitar els seus contactes amb el noi, que també es van estendre a Whatsapp i lnstagram.
«L’acusat es va guanyar la confiança» del menor a través d’oferir-li «compartir el seu temps lliure amb activitats que li agradaven i fent-li veure que en ell tenia una persona amb qui confiar i explicar-li les seves inquietuds i preocupacions», afirma la resolució. En els contactes amb el menor, «l’acusat portava a terme una manipulació psicològica» i quan no estava conforme amb la seva actitud cap a ell, «el convencia que el seu comportament no era l’adequat», obligant-lo que li demanés disculpes, assenyala.
Els missatges
Des del 24 de juliol fins al 23 d’agost del 2019, el condemnat va remetre missatges al telèfon mòbil del menor «amb la finalitat de complir el seu propòsit de captar l’atenció del menor i manipularlo, per tal de quedar-se a soles amb ell i entaular una relació».
Els missatges passaven per oferir-se a quedar a soles amb ell i retreure-li que no confiés prou en ell i no li expliqués el que sentia, mentre li advertia que no digués res a la seva mare. «No em fa gràcia que te’n vagis sol i menys per allà que està fosc», «quan te n’hagis d’anar… M’avises i t’acompanyo. No et pots fiar com està la vida», «que t’estimo», «quan em diguis et porto a comprar-te la samarreta», «t’aniré a buscar per la porta de la platja de l’Alba i hi anem», li va escriure.