Centenars de pisos de lloguer eludeixen la reducció de preus
La regulació no inclou ajustos, els minipisos escapen als límits i les cases que ja tenien una renda s’actualitzen a l’alça. L’oferta ara és més pobra que mai, segons els experts.
que ho fa d’una manera tan irregular, potser acabarien per esborrar-lo de les alternatives i acabaria desapareixent de les recomanacions de portals com Tripadvisor, on abunden els comentaris que assenyalen el 116 com la millor opció per arribar al parc Güell. Aquestes dues mesures podrien beneficiar no només el 116, sinó també el 111, que puja al parc d’atraccions del Tibidabo, i el 119, que passa a prop dels búnquers del Carmel.
La llançadora, descartada
L’ajuntament també podria recuperar el bus turístic llançadora que va estrenar l’1 d’abril del 2019 per connectar la parada de metro d’Alfons X (L4) amb el recinte dissenyat per Gaudí. La previsió era transportar 700 persones per hora en temporada alta i el preu del bitllet estava inclòs en l’entrada. També podien pujar al Bus Güell els veïns que tinguessin la targeta del parc. El servei, no obstant, va desaparèixer amb la pandèmia i no s’ha tornat a activar malgrat que la seva posada en marxa era una de les conclusions de l’estudi de mobilitat del Pla Estratègic del parc Güell.
La seva restitució (es podria afegir un altre bus des de Lesseps) alleujaria sobre manera la pressió sobre els mitjans de transport convencionals. Un portaveu de BSM, l’empresa municipal que explota el parc Güell, explica, no obstant, que no està previst recuperar-lo. Pel que sembla, prossegueix aquesta veu, era una prova pilot que va reduir poc el nombre de turistes que pujaven al bus o al metro i el veïnat estava molest.
El president de la PTP no veu malament que es plantegi un bus turístic més petit, menys molest. «I que en cap cas costi diners o afecti la resta del sistema de transport públic, ja massa tensionat i amb carències com per haver de solucionar problemes aliens com és l’excés de turisme a Barcelona», apunta.
El pronòstic pessimista que el sistema de limitació de preus del lloguer de vivenda establert pel Govern i implantat només a Catalunya –fins al moment– reduiria l’oferta ja és un fet, però també n’hi ha hagut prou amb un mes per evidenciar-ne les deficiències. El macroaparador que dibuixen els portals immobiliaris exhibeix com els preus continuen a l’alça, mentre aflora la picaresca per esquivar la normativa amb minipisos exempts de regulació, que no tenen cèdula d’habitabilitat i amb una allau de contractes temporals. Però també hi centenars de casos que simplement no l’apliquen perquè saben que la Generalitat en aquests moments no compta amb un règim d’inspecció i sancionador d’ofici. L’aspirant a inquilí que busqui ene l mercat lliure trobarà només un 7% de pisos per sota de 1.200 euros i un 19% a menys de 1.500. És a dir, una situació pitjor que a principis d’any. La Cambra de la
No es pot vetar l’entrada als forasters, però sí que se’ls pot fer menys atractiu El consistori descarta recuperar la llançadora que estava inclosa en l’entrada
Propietat Urbana de Barcelona remarca que durant el passat triemestre ha registrat menys fiances que en cap altre.
Aquesta setmana el principal portal del sector, Idealista, donava a conèixer que després de la implantació del límit als lloguers havien constatat una reducció del 14% del parc de lloguer i un augment del 4,6% en les rendes de llarga durada. Estableixen en un 30% la quota d’anuncis de lloguer de temporada (habitualment de menys d’11 mesos) mentre també es dispara l’oferta d’habitacions. Segons ha calculat aquest diari, divendres el seu portal oferia 4.620 pisos, dels quals amb prou feines 3.200 serien de lloguer de llarga durada.
Desajustos i decepció
La xifra està molt per sota de la demanda que encén el mercat, però, a més, desanima moltes persones que busquen pis i no veuen l’esperada caiguda dels preus. Algunes immobiliàries consultades ho atribueixen al fet que els pisos adaptats al nou límit, per tant, a preus més assequibles, són absorbits per les llistes d’espera que tenen molts API, així com pel cercle de confiança dels propietaris. Però, a més, els pisos que ja estaven llogats poden mantenir la renda a nous contractes en el cas de petits propietaris, de manera que tot aquell que ja tingués una vivenda a preu de mercat no el rebaixarà. En canvi, sí que podrà actualitzar-lo si durant el contracte previ no ho havia fet cada any.
El segon cas que s’ha convertit en un colador legal és el dels minipisos o els superpisos. L’índex no funciona (i ,per tant, no s’aplica) amb vivendes de menys de 30 metres quadrats o de més de 150. De manera que continuen tenint preu lliure. En el primer cas és en el que es produeixen autèntics excessos, ja que hi ha molta oferta a més de 1.000 euros d’estudis i lofts, com ha comprovat aquest diari. Però, a més, les opcions sense cèdula d’habitabilitat queden fora de la regulació al no ser considerades vivendes, de manera que no hi ha sistema de límits per aplicar-hi. Per un mínim de 800 euros s’ofereixen estudis de 20 o menys metres quadrats que no incompleixen la regulació de preus.
La franja econòmica s’ha vist encara més acotada des de la regulació. Els buscadíssims pisos de menys de 1.000 euros són més aviat residuals. A Idealista, 4.504 dels 4.620 d’aquest divendres estaven per sobre d’aquest import. I es tractava de microvivendes o en barris molt perifèrics.
Segons el parer del gerent de la Cambra de la Propietat, Óscar Gorgues, el nou sistema de control ha empitjorat el problema. «Hem tingut el trimestre amb menys fiances de la història, i el pitjor mes de març (des de l’índex), fins i tot comparat amb el 2020 i la pandèmia.» No tenen ni borsa de lloguer. «Quan en disposem d’un, ni tan sols arribem a anunciar-lo, atesa la llista d’espera», acaba dient.
«Hem tingut el trimestre amb menys fiances», afirma la Cambra de la Propietat