Demà m’afaitaràs
Joan Laporta ha protagonitzat el discurs més irrisori, pobre, victimista, ridícul, innecessari i vergonyós de les últimes dècades.
El Barça està pendent d’una reunió entre Laporta, Deco i Xavi, condicionat com està per la falta de recursos econòmics i la incapacitat d’acudir al mercat a la recerca d’entrenadors estrella. Alternatives de baix cost que passen des de la continuïtat de Xavi fins a l’ascens de Rafa Márquez del filial al primer equip, sense oblidar la ruta alemanya de Hansi Flick.
En la seva primera època, Laporta es va negar a acomiadar Rijkaard per fer el buit a Scolari, com pretenia Sandro Rosell (desembre de 2003). Després va resistir les pressions d’un important sector de la seva junta per fitxar Mourinho, ja que ell sí que creia de veritat en Guardiola (2008). Ara bé, va acatar la dimissió de Xavi en diferit perquè era Xavi i no podia embrutar la imatge d’una altra llegenda, com va fer amb Koeman, i medita si acata (o no) la seva continuïtat.
I l’inici d’una cosa gran que s’entreveia (gener del 2023) va quedar interromput al perdreho tot i la Lliga a sis jornades del final. Però el Barça té un enorme tresor. Són els joves (Gavi, Lamine Yamal, Pau Cubarsí i Fermín), que necessiten ser acompanyats per construir una nova i estable era.
El 13 d’agost, en el primer partit de Lliga, el Barça de Xavi Hernández va empatar a zero a Getafe. L’àrbitre Soto Grado, ¡quina casualitat!, el mateix que va dirigir el Reial Madrid-Barça de diumenge, va deixar de xiular un penal a favor dels culers per mà prèvia de Gavi. O això va dir el VAR.
Aquell dia, sí, el primer dia de la temporada, Xavi, que va iniciar allà el seu compte d’expulsions, va qualificar el partit de «vergonya absoluta» (¿els sona?), «ha sigut una injustícia molt gran» i «no m’estranya que la gent no vulgui veure futbol». Just 32 jornades més tard, després d’un altre arbitratge de Soto Grado, Xavi no s’ha mogut ni un esglaó del seu lloc. En el pitjor estil Mourinho, ha continuat picant de peus a la zona tècnica, ha continuat protestant, l’han continuat expulsant, va dir que no guanyaria la Lliga i, en efecte, l’ha perdut a falta de sis jornades.
És evident que resulta molt més senzill escalfar els culers amb el victimisme dels temps de Joan Gaspart, dir que amb aquests àrbitres mai guanyarem la Lliga (i això que la van conquistar fa uns mesos), que dir la veritat, que explicar en què han fallat, que ser prou humils, esportius i professionals per explicar que la derrota a la Supercopa amb el Reial Madrid, a la Copa amb l’Athletic, a la Champions amb el PSG i a la Lliga amb el Reial Madrid és fruit d’una temporada desastrosa.
Fracàs rotund
Xavi i Joan Laporta, que quan els felicita el taxista pensen que els ha felicitat tot Catalunya, han fracassat de manera rotunda. El seu primer fracàs, que, tres anys després, miraran de revendre’ns. Va ser construir un projecte, un repte, un relat, una aposta grandiloqüent quan no tenien elements per a aquesta proposta i, pitjor encara, quan anaven a malgastar-se els diners en fitxatges de conveniència, entre amics, ni tan sols low cost, perquè el Barça s’ha gastat centenars de milions en aquesta plantilla.
I, 32 jornades després, es produeixen dos esdeveniments esperpèntics. Laporta es col·loca davant una càmera i protagonitza el discurs més irrisori, victimista, pobre, ridícul, cutre, impensable, innecessari, petit, inferior i vergonyós de les últimes dècades. Cert, un discurs populista, en la línia d’Aló presidente, dirigit a la seva gent, als seus votants (30.184), als seus fidels, als seus seguidors, a la seva església, però buit, burleta, injustificable per als socis de l’estil Media Markt, del jo no soc tonto. I és que no es pot perdre tot, tant i malament, per culpa dels àrbitres.
I l’altra perplexitat que es produeix és que aquell entrenador que va dir a inicis de temporada «sé on soc i sé que si no guanyo títols, me n’hauré d’anar»; aquell tècnic que, al gener, va dimitir en diferit (i el van deixar); aquell míster que, dies després, va comentar que se n’anava perquè això era inaguantable, que li faltava energia, que la pressió de la premsa era insuportable, que no se sentia valorat i és «desagradable» ser entrenador del Barça; aquell preparador que el 23 d’abril ja ha perdut els quatre títols a què aspirava; aquell, Xavi Hernández, truca a la porta del president, toc, toc, i li diu que vol seguir.
I tot això ho fan, ho protagonitzen, ho escenifiquen, Laporta i Xavi, que ni tan sols són capaços de reconèixer un sol error en la gestió d’aquesta nefasta temporada. Em temo que el Barça, el més que un club, interessa ja a tan poca gent, que president i entrenador se sortiran amb la seva. Laporta li demanarà a Xavi que segueixi i Xavi repetirà el discurs intimista, sentimental, de jo he sigut culer tota la vida i sempre estaré al servei del Barça i, si m’ho demana el president, seguiré.
La jutge Delia Rodrigo, que investiga la presumpta corrupció a l’RFEF durant la presidència de Luis Rubiales, va ordenar bloquejar el compte bancari amb què Kosmos Football, l’empresa de Gerard Piqué, cobra les comissions procedents de l’Aràbia Saudita per l’organització de la Supercopa. La interlocutòria de la titular del Jutjat de Primera Instància i Instrucció número 4 de Majadahonda (Madrid), a la qual ha tingut accés El Periódico de España, del grup Prensa Ibérica, justifica aquesta decisió en la necessitat de «garantir les possibles responsabilitats pecuniàries derivades dels il·lícits presumptament comesos per la mercantil investigada». La mesura cautelar s’adopta a instàncies de la fiscalia, que va formular la seva petició fa una setmana.
En la seva sol·licitud, el ministeri fiscal argumentava que «del desenvolupament de la investigació es pot considerar com a legalment controvertides les quantitats fixades en concepte de comissió o tarifa d’èxit a favor de la referida entitat en la contractació de la Supercopa».
Laporta opta per refugiar-se en el victimisme arbitral, un vici històric del club A l’espera de si Xavi segueix, el club ha de mimar el gran tresor que són els joves
Finalitat de la investigació
En coincidència amb aquesta postura, la jutge estima «necessari i imprescindible» per a les finalitats de la investigació, acordar el bloqueig del producte bancari sol·licitat a fi de garantir les eventuals responsabilitats civils» dimanants del procediment. El bloqueig del compte de Piqué se suma als realitzats als d’altres investigats, com per exemple el mateix Rubiales.
Aquesta mesura no impedeix que SELA, l’empresa pública saudita amb la qual es va negociar l’acord, continuï ingressant les comissions acordades, però sí que Kosmos en pugui disposar. El 2019 l’RFEF va arribar a un acord amb l’Aràbia Saudita per celebrar en aquest país la Supercopa a canvi de 40 milions anuals. Piqué, a través de la seva empresa Kosmos Football, cobra quatre milions anuals, per la seva tasca d’intermediació.