Ruth Patir
La guerra a Gaza s’ha poblat de representacions dolençoses de la pietà, dones sostenint el cos inert dels seus fills. Però també de fills plorant les seves mares absents. ONU Dones ha comptabilitzat l’assassinat de 10.000 dones a Gaza. Entre elles, 6.000 mares que deixen uns 19.000 nens i nenes orfes. Les supervivents miren de mantenir amb vida els seus fills sense gairebé aliments ni aigua potable, en unes condicions absolutament inhumanes, caldo de cultiu de malalties. Mares que moren i ploren. També a Israel, mares i fills que van morir en l’atac de Hamàs, mares i fills que esperen els seus captius. No hi ha proporció numèrica entre les xifres de víctimes en un atac i l’altre, però el dolor de la pèrdua no en sap d’estadístiques.
Durant mesos, la presència d’Israel a la Biennal de Venècia va ser discutida. Milers d’artistes van firmar una carta oberta perquè es prohibís la seva presència a l’esdeveniment més important del món de l’art. L’assumpte es va tancar per part de la Biennal i del Govern d’Itàlia: l’Estat hebreu hi participaria. Circulin, senyors i senyores, aquí no hi ha res a discutir. ¿Segur? Dissabte passat, la Biennal va obrir les portes al públic, però el pavelló es va mantenir tancat. Enganxat amb cinta adhesiva a la seva porta: «L’artista i els curadors del pavelló israelià obriran l’exposició quan s’arribi a un acord d’alto el foc i l’alliberament d’ostatges».
Ruth Patir (1984, Nova York, EUA) és l’artista israeliana que ha pres la decisió. La mateixa que fa set mesos comunicava a les seves xarxes socials: «Estic emocionada, estressada i agraïda». Acabaven de comunicar-li que la seva obra havia sigut triada per representar Israel. «Desitgin-me sort», pregava. No l’ha tingut. Menys sort han tingut les milers de víctimes.
Les figures de Judea
Fa quatre anys, a Patir li van diagnosticar una mutació genètica que augmentava el risc de tenir càncer de mama i d’ovaris. Els metges li van recomanar congelar òvuls per no perdre la possibilitat de ser mare en un futur. La fecundació i la maternitat van passar a formar part de la seva reflexió artística. Un procés creatiu que la va conduir fins a les figures de Judea, unes estatuetes de terracota que s’han trobat a milers a les excavacions arqueològiques ubicades al regne bíblic de Judea. Petites figures d’uns 15 centímetres d’alt i que, de forma majoritària, representen dones. Durant dècades, els estudiosos les van identificar amb Astarté, la deessa de la fertilitat, la sexualitat i la guerra. Recentment, es creu que eren representacions de dones mortals per al culte familiar. Figures per pregar per un bon part o per una exitosa lactància.
En els últims treballs de Patir, les antigues figures de la fertilitat prenen vida a través de l’animació en 3D. Les situa en l’actualitat, es mouen, ballen i, per damunt de tot, viuen o pateixen l’odissea de la maternitat. La videoartista recorre sovint a l’humor i la provocació per abordar narratives feministes. El projecte que estava treballant per a la Biennal es trobava en aquest marc, fins que va esclatar el conflicte. I, amb aquest, la legió de mares dolençoses.
En una visita de la videoartista als magatzems de l’Autoritat d’Antiguitats d’Israel, una institució oficial que investiga i controla l’excavació i conservació d’antiguitats, li van permetre manipular un conjunt d’estatuetes trencades. La visió dels fragments es va solapar amb la visió de les víctimes i van passar a formar part de la seva obra. A la pel·lícula que va elaborar per a la Biennal moltes de les figures mostraven les seves extremitats trencades o eren simples fragments sense acoblament. Es movien i gemegaven de dolor i ira. I Patir hi abocava la seva tristesa i frustració.
L’artista estava convençuda que el conflicte hauria acabat quan la Biennal obrís les portes. En cap moment va imaginar una guerra que ja suma sis mesos. A mesura que la cita s’anava aproximant, no deixava de preguntar-se què fer. «Soc artista i educadora, m’oposo fermament al boicot cultural», ha afirmat Patir. Però, en aquest moment, sent que només pot alçar la veu i afegir-se al crit de tants: «Alto el foc ara. Portar de tornada la gent del captiveri. No ho podem suportar més», aquest ha sigut el seu missatge. I les antigues figures de Judea, aquestes que tantes oracions van rebre, s’uneixen al clamor: que els ventres puguin parir en pau i els pits s’omplin de llet.