La pena de mort s’allunya del cas Daniel Sancho
A l’admetre l’acusació la dificultat de demostrar la premeditació del crim, s’obre un horitzó més afable, des de l’homicidi imprudent a l’absolució.
La certesa de la premeditació que abrigaven la fiscalia i la coacusació es van esfumar ahir. Ja contemplen una sentència sense aquesta figura després d’haver-la esculpit en marbre mesos enrere. Daniel Sancho, acusat de la mort d’Edwin Arrieta, declara avui sentint-se més alleujat que quan va començar el procés: ha superat la fase àrida, la dels testimonis cridats per la fiscalia, amb certa aroma de derrota a les files contràries. Només la premeditació sustenta l’assassinat agreujat que condueix a la pena de mort. Sense això s’obre un horitzó més afable, des de l’homicidi imprudent fins a l’absolució.
El fiscal, Jeerawat Sawatdichai, va admetre la dificultat de provarla quan sortia del tribunal. Les seves declaracions aprofundien en les de la vigília: «Ho he donat tot en el cas i estic satisfet. No estic segur de si s’arribarà a l’acusació d’assassinat premeditat. De tota manera, era difícil des del principi», va declarar a Efe un tipus amb fama d’implacable. «El camí de la investigació per arribar a la premeditació és difícil. No només en aquest cas, sinó en tots els d’assassinat premeditat en general», va afegir.
Gir abrupte
Pel mateix camí va transitar ahir al matí Juan Gonzalo Ospina, advocat de la família del finat: dona la premeditació per descomptada però admet els problemes per provar-la. «El Ministeri Fiscal i la coacusació estem sol·licitant que sigui condemnat per un assassinat amb o sense premeditació. És important perquè la família considera que el que va fer Sancho va ser acabar amb la vida d’Edwin amb una idea preconcebuda abans de viatjar a Pha Ngan», va dir Ospina amb referència a l’illa on es va cometre el crim. «No obstant, això és la dificultat que té aquest procediment i no tenim cap interès personal en la causa, simplement que es faci justícia», va continuar. En el nou paradigma ja val l’assassinat, amb o sense premeditació.
Sorprèn aquest gir abrupte. Dimarts a la nit, en conversa amb EL PERIÓDICO, encara afirmava que la premeditació havia quedat apuntalada sense marge de dubtes, i entre aquella bel·ligerància i aquestes tebieses només s’han tractat al tribunal qüestions indemnitzatòries.
¿Accident o premeditació?
La premeditació sembla evident per a qualsevol observador imparcial. La va admetre una vegada i una altra Sancho en les primeres setmanes, que havia aplegat armes i objectes de neteja en les vigílies de l’arribada d’Arrieta. Els policies de Pha Ngan, que aquestes setmanes han desfilat per la cort, deien comptar amb una muntanya d’evidències. L’optimisme de la defensa de Sancho i la seva insistència que «hi ha partit» semblaven més vinculats a la superstició i la necessitat de mantenir alta la moral en la batalla que a la raó.
Per Ramón Chippirrás, de l’equip de Sancho, no és cap sorpresa. «Ja ho apuntàvem mesos enrere i durant aquestes dues setmanes hem vist que les coses anaven bé a la sala. Han declarat policies de pes: els que van examinar l’ADN i les càmeres de seguretat, els que van dirigir les investigacions... i cap d’aquests ha acreditat la premeditació», va afirmar per telèfon. L’estratègia, ara i abans, és de màxims: l’absolució per defensa pròpia.
La nena estava sota seguiment psicopedagògic. De fet, les Escoles Vedruna –centres concertats que disposen d’un itinerari psicopedagògic propi– inclouen l’educació emocional en el seu projecte educatiu. «Tots els alumnes que tenen circumstàncies de vulnerabilitat reben seguiment de l’escola i, quan és oportú, es deriva als serveis socials, de salut i educatius pertinents. En tot el seguiment realitzat en el cas d’aquesta menor, tant intern com extern, no hi ha cap indici d’assetjament escolar», va explicar el centre en un comunicat.