Arròs melós amb verdures
Ingredients:
- Arròs
- Ceba
- Pebrot
- Carbassó - Espàrrecs
- Caldo de verdures
EL PERIÓDICO un arròs melós de verdures. Una recepta versàtil –s’hi poden introduir variacions en funció del que un tingui a la nevera– i apta per a tots els públics, omnívors, vegetarians o vegans. El plat consisteix a tallar fina la ceba, posar-la a escalfar i mentrestant tallar de manera més o menys uniforme, per a la seva millor cocció, la resta de les verdures. Una vegada que la ceba estigui suau, s’hi introdueixen les altres verdures i després d’una cocció ràpida s’abaixa el foc i s’hi afegeix abundant caldo, encara que sempre en proporció de l’arròs. Passats uns minuts, una vegada s’ha reduït el caldo i s’ha cuinat l’arròs, es deixa reposar una mica i ja està a punt per menjar.
Mentre guanya pes en el debat públic la importància de la conciliació i la racionalització dels temps de treball, Albiach reconeix que els polítics, amb dedicacions de 12 o 14 hores al dia, no en són un bon exemple. «És molt absorbent, costa posar-hi límits», afirma. «Si públicament estem parlant de la reducció de la jornada laboral a 37,5 hores, també ens l’hem d’aplicar. Les dinàmiques en la política, que ha sigut un sector molt masculinitzat, han sigut molt patriarcals. ¿Quan veuen els seus fills, els polítics? ¿Quan poden encarregar-se de la seva gent gran?», reflexiona.
De la seva etapa al Parlament s’emportarà moltes coses, però no amics o relacions com les que va forjar amb les seves primeres companyes de pis. Defineix la relació amb els diputats d’altres grups com a «cordial» i no la pròpia d’algú que queda els diumenges a compartir arròs. Després de gairebé 10 anys a les institucions, ja encara la recta final de la seva carrera política. «No et diré a tu la data en la qual passaré de fase, però sí que tinc clar que això és una etapa de la meva vida. És important en aquest sentit treballar relleus, nous lideratges i per tant les coses s’han de fer d’una manera assossegada, tranquil·la, però sí, sí..., evidentment en la pròxima legislatura anirem fent aquesta feina», afirma.
¿Què en serà d’Albiach quan passi el relleu? «Soc periodista, m’encanta el periodisme, però no sé com seria tornar a aquest món estant tan marcada políticament», diu. Durant les dues primeres legislatures com a diputada rasa va estar a càrrec de matèries relacionades amb l’educació, que la va captivar. «Em veig bastant en el món de l’educació», diu, tot i que també reconeix que encara no pensa gaire en el dia de després. Sí que abandonarà el tràfec de Barcelona per alguna cosa més tranquil·la, com un poble. «Tampoc em preguntis quin», diu. El que té clar és que el seu ego «ho portarà genial».