Dimiteix el ministre principal d’Escòcia al perdre els suports del Parlament
▶ Yousaf deixa el càrrec al trencar amb els Verds el pacte de Govern i constatar que no superaria les mocions de censura contra ell ▶ El dirigent nacionalista també abandona el lideratge de l’SNP
El ministre principal d’Escòcia, Humza Yousaf, va presentar ahir la seva dimissió després del rebuig dels partits de l’oposició al seu Govern en minoria. Yousaf va renunciar al càrrec poc més d’un any després de la seva victòria en les primàries del Partit Nacional Escocès (SNP) en substitució de la seva predecessora en el càrrec, Nicola Sturgeon. La decisió del ministre principal arriba després de la crisi de Govern oberta la setmana passada, quan va decidir acabar amb l’acord de coalició amb els Verde Escocesos, firmat per Sturgeon el 2021. El final del pacte –conegut com l’Acord de Bute House– va suposar la retirada del suport parlamentari dels seus socis, fet que va deixar l’Executiu en minoria.
«Clarament vaig subestimar el nivell de disgust i malestar que causaria als Verds», va reconèixer Yousaf en roda de premsa. «Perquè un Govern en minoria pugui governar amb eficàcia i eficiència, la confiança amb l’oposició és clarament fonamental», va assenyalar. El ministre principal va confirmar que deixarà el càrrec, així com el lideratge de l’SNP, una vegada el partit hagi elegit el seu successor. «Després de passar el cap de setmana pensant en el que és millor per al meu partit, per al Govern i per al país que dirigeixo, he arribat a la conclusió que la reparació de la divisió política només es pot fer amb una altra persona al timó».
Si el futur nou líder no aconsegueix el suport necessari, els escocesos es veuran abocats a eleccions anticipades
Relacions perjudicades
Les tensions entre l’SNP i els Verds havien anat en augment en les últimes setmanes, especialment després de la decisió de Yousaf d’abandonar l’objectiu de reducció de les emissions de gasos contaminants en un 75% el 2030 –respecte als nivells del 1990–. La decisió va provocar la resposta irada dels seus socis, que han vist com el Govern renunciava a 8 dels últims 12 objectius anuals en matèria climàtica. A més de les discrepàncies en aquest àmbit, el distanciament entre els dos partits també es va evidenciar amb la decisió del ministre principal de prohibir els tractaments hormonals per a les persones trans de menys de 18 anys.
El distanciament entre els dos partits de la coalició va fer que els Verds convoquessin un vot intern per a finals de maig amb l’objectiu de decidir la seva continuïtat en l’Executiu. Però la decisió de Yousaf d’expulsar-los de manera abrupta la setmana passada va acabar amb aquesta possibilitat i va provocar la fúria dels seus líders. «Aquest és un acte de covardia política per part de l’SNP, que està venent les futures generacions per apaivagar les forces més reaccionàries del país», va assegurar la setmana passada la colíder dels Verds i fins aleshores ministra d’Economia Circular, Lorna Slater.
Govern en minoria
L’expulsió dels Verds va suposar un moviment arriscat per part de Yousaf, que va perdre automàticament el suport dels set diputats d’aquest partit al Parlament i la còmoda majoria amb què governava fins ara. Dels 70 escons amb què comptava la setmana passada, en un Parlament amb 128 representants, l’Executiu s’ha quedat tan sols amb el suport dels 63 diputats nacionalistes escocesos, dos per sota de la majoria absoluta. Yousaf va allargar la mà als seus antics socis per continuar tancant acords parlamentaris, una opció que va ser descartada totalment pels líders verds.
Els principals partits de l’oposició no van tardar a reaccionar a la crisi de Govern. El Partit Conservador, principal partit de l’oposició amb 31 escons, va presentar una moció de censura contra Yousaf poc després que aquest anunciés el final de la coalició, i el Partit Laborista va presentar una altra moció, en aquest cas contra l’Executiu de l’SNP en la seva totalitat. Les dues mocions, que s’havien de votar aquesta setmana, van rebre el suport dels principals partits de l’oposició –inclosos els Verds–, i van sumar 64 potencials vots a favor, un més que la suma dels diputats nacionalistes escocesos.
L’aliança de l’oposició ha obligat el ministre principal a mirar d’aconseguir el suport de l’exdiputada del seu partit Ash Regan –i rival en les primàries de l’any passat–, que va abandonar l’SNP l’octubre passat per la seva oposició als plans de l’Executiu de facilitar el canvi legal de gènere. Regan, actualment membre de l’Alba Party –el partit liderat per l’exministre principal Alex Salmond– ha posat una sèrie de condicions que el líder de l’SNP no estava disposat a acceptar, com la convocatòria d’un segon referèndum d’independència a Escòcia sense l’aprovació de Londres.
La falta d’acord amb Regan ha deixat Yousaf exposat a perdre les dues mocions contra ell aquesta setmana i ha desencadenat la seva dimissió aquest dilluns. Ara el seu partit haurà d’elegir un nou líder, que haurà d’aconseguir els suports que el seu predecessor no ha aconseguit per convertir-se en el nou ministre principal. En cas de no aconseguir-ho, Escòcia es veuria abocada a unes eleccions anticipades.