Regeneració necessària mal plantejada
Sense qüestionar en cap moment la profunditat del dolor del president Pedro Sánchez per les acusacions abocades contra el seu entorn familiar, la manera com ha gestionat aquesta situació s’ha aproximat més al patró de l’oportunisme polític que al del líder que reclama respecte pel seu dret a sentir-se commocionat i a expressar-ho públicament. La reflexió que ha fet Sánchez és legítima, però l’hauria pogut fer en la intimitat, sense la catarsi dins del seu propi partit, sense promoure una enquesta del CIS i sense culminar l’episodi amb una entrevista a la televisió pública en prime time. I arribar a les mateixes conclusions. Les analitzarem amb deteniment.
Si el president del Govern se sent víctima d’una operació d’assetjament mediàtic i judicial de matriu antidemocràtica fa bé de quedar-se, perquè és un tipus de política que només pot merèixer el repudi de tots. I la resposta més lògica és la que ha proposat: llançar un programa de regeneració democràtica que impedeixi que continuï aquest setge i també que es reprodueixi amb qualsevol altre líder polític, sigui de qualssevol dels blocs en els quals Sánchez divideix els grups parlamentaris. La regeneració no pot ser una forma d’autodefensa ni de venjança, sinó una aposta per millorar la qualitat democràtica per millorar la convivència i preservar els drets de participació política dels ciutadans. Sí a la regeneració, no al canvi de les regles del joc en benefici d’un xoc ideològic.
¿Què es pot fer en matèria de regeneració? El president encerta en els temes, però caldrà estar molt atents a la naturalesa de les propostes que faci. És urgent la renovació del Consell General del Poder Judicial perquè el govern dels jutges pugui assumir les seves responsabilitats i reti comptes de determinades actuacions. Però aquesta renovació s’ha de fer partint d’un ampli consens, sense alterar les majories reforçades que ara es necessiten i que cal preservar. I això passa per exigir també a l’actual oposició igual responsabilitat. Però no pot passar en cap cas per abraçar els postulats de què intenten protegir-se amb apel·lacions al mal anomenat lawfare.
La regeneració també ha d’abraçar els mitjans de comunicació. La millor manera no és fer-se entrevistar la mateixa nit del seu anunci a la televisió pública que té una presidenta interina, la segona des de la dimissió del candidat elegit pel Parlament. Urgeix una renovació dels òrgans de govern d’RTVE, sense ingenuïtats però posant en igual quarantena el pluralisme polític i ideològic amb les maniobres per alimentar projectes de comunicació privats des dels pressupostos públics. Igualment, és necessari assegurar l’equitat en el repartiment de la publicitat institucional de totes les administracions, que haurien d’exigir a tota plataforma la responsabilitat editorial que exigeix la llei als mitjans convencionals.
La regeneració que apunta Sánchez és necessària, però no en la línia de com ha gestionat el seu període de reflexió sinó en la d’afrontar els problemes de fons com li demana el mateix PSOE, els seus socis de govern i d’investidura i el líder de l’oposició, que, no oblidem, va guanyar les eleccions.
Apostar per la qualitat democràtica i millorar la convivència no és el mateix que buscar l’autodefensa
L’opinió del diari s’expressa només als editorials. Els articles exposen postures personals