«En surten pocs i van
Barcelona acull l’únic centre d’Espanya en el qual s’ensenya formació professional de manteniment i reparació de rellotgeria. El cicle de grau mitjà s’imparteix a l’institut La Mercè, a la Zona Franca, i forma en un ofici que ofereix grans oportunitats la
Tic-tac, tic-tac, tic-tac... és la inconfusible melodia de fons del taller, que acompanya, gairebé gronxa, l’alumnat de primer, d’edats diverses de manera cridanera. Són poc més de les cinc [aquest és un d’aquells cicles formatius que només s’ofereixen a la tarda] i absolutament tots vesteixen bata blanca.
En aquesta aula d’aquest institut al mig de la Zona Franca comparteixen taula, apunts, trucs i condició (aquí tots són estudiants, aprenents) tres generacions diferents: des d’un metge americà jubilat que aprofita per descobrir més sobre una de les seves grans passions, la rellotgeria, fins a joves barcelonins que encara no han complert els 20 (o acaben de ferlos) i estan aquí per aprendre un ofici amb moltes més oportunitats laborals de les que, des de fora, podria semblar (la majoria). L’institut La Mercè de Barcelona és l’únic a tot Espanya que ofereix el Cicle Formatiu de Grau Mitjà (CFGM) de manteniment i reparació en rellotgeria.
Llarga tradició
La tradició rellotgera a Barcelona és llarga. «Aquesta escola té 60 anys», explica Xavier Tomàs, un dels dos professors d’aquest cicle, el profe de primer, encarregat d’ensenyar «rellotgeria gruixuda»: rellotges de paret i d’avantsala, per començar amb les peces més grans (en segon salten a la rellotgeria «petita»: rellotges de polsera i butxaca). «L’origen és l’escola de Santa Llúcia, creada pels suïssos a la plaça de Molina, que amb el temps es va fusionar amb l’escola de rellotgeria de La Mercè, que era molt més petita i era a la Rambla. Als anys 60 es van traslladar aquí, on seguim», prossegueix Tomàs, que explica amb orgull que en aquest taller es restauren rellotges que tenen més de tres segles. Autèntiques relíquies. Un lloc en el qual es dediquen a arreglar rellotges i on sembla que s’atura el temps. «Un rellotge del segle XVII o del segle XVIII no té peces de recanvi, per la qual cosa som nosaltres, també, els que fabriquem les peces, i ho fem mitjançant un procés de fabricació mecànica», continua el docent, que assenyala que cada curs «en surten molt pocs i estan buscats».
Tan pocs com que són un sol grup en un sol institut en una sola ciutat de tot el país. D’aquesta forma, acaba –i surt al mercat laboral amb el títol sota el braç– un nombre reduït d’alumnes cada any. «En realitat aquests nois el que aprenen aquí és, també, micromecànica,