Els amos de pisos turístics demanaran indemnitzacions si els treuen la llicència
Els afectats es rebel·len, defensen la seva activitat econòmica i remarquen que a Barcelona ‘només’ 7.500 pisos legals estan actius.
Els propietaris i gestors de pisos turístics es rebel·len contra el decret llei de la Generalitat que faculta els ajuntaments a reduir o eliminar l’oferta de pisos turísticos legals i a exigir-los una llicència urbanística en els pròxims cinc anys. La seva artilleria, en plena campanya electoral a Catalunya, són les xifres i l’amenaça d’una batalla judicial per exigir indemnitzacions si els impedeixen mantenir la seva activitat. Asseguren que només 7.500 llicències (de les 10.700 vigents) estan actives, que el 70% de la despesa dels seus hostes és clau per al comerç i restauració de proximitat, que Barcelona no podria mantenir el seu turisme d’incentius i congressos sense la seva oferta, que suposa l’única via d’allotjament domèstic controlable. I, sobretot, que amb els cinc anys de marge que se’ls dona per adaptar-se a la nova regulació no n’hi haurà prou com a «indemnització» per erradicar-los, perquè molts aniran a la via judicial.
El Col·legi d’Economistes de Catalunya va ser ahir escenari d’un debat, organitzat per la la Federació Catalana d’Apartaments Turístics, Federatur, que va comptar amb Gonzalo Bernardos (professor d’Economia de la UB), Luis Falcón (director d’inAtlas, d’anàlisi de big data i geomàrqueting), Pablo Molina (advocat i soci de Garrigues) i David Riba (president de Federatur), moderat per Marian Muro (consultora de turisme i fins fa poc directora de Turisme de Barcelona). Van analitzar la nova regulació impulsada pel Govern i l’efecte (o no) d’aquesta activitat en la crisi de vivenda que viu Catalunya. La mesura toca de ple uns 100.000 pisos turístics a Catalunya, dels quals estimen que el 46% estan actius i que en molts casos es tracta de segones residències, només llogades uns dies a l’any, i la casuística dels quals és molt diferent a la de municipis com Barcelona, va destacar Riba.
Bernardos va assegurar que l’oferta de pisos d’ús turístic a Barcelona és anecdòtica sobre les 800.000 vivendes de la ciutat, i que en canvi l’Administració no actua contra els que mantenen pisos buits, que en són molts més. Va precisar que de les 75.000 vivendes que segons l’INE no estan ocupades a Barcelona (vist el seu consum elèctric) només unes 11.000 estan realment disponibles perquè la resta compten amb titulars empadronats, només que les utilitzen esporàdicament, manté Falcón. Però el seu infraús també s’ha qüestionat.
«Populisme» i polítics
Bernardos va responsabilitzar l’exalcaldessa Ada Colau de voler convertir Barcelona en «un poble» amb les seves restriccions durant els dos mandats que va viure i va criticar el «populisme» de les mesures contra els pisos turístics, igual que les noves per controlar la vivenda de temporada, convençut que no tindran recorregut. L’alcalde Jaume Collboni ja va anunciar la seva intenció de reduir dràsticament les llicències a la capital catalana.
Els ponents, molt crítics amb la regulació en general, observen el termini de cinc anys prorrogable a 10 que ha donat l’Administració com un període que pugui interpretar-se d’«indemnització» davant la possible eliminació de vivendes turístiques. Però l’advocat Pablo Molina va al·ludir a un exemple similar amb la llei de Costes, que contempla concessions de 30 anys per compensar vivendes afectades en primera línia de mar, i amb les quals no en tenen prou els propietaris, amb una sentència ja en el seu favor.
El Suprem va confirmar una sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que condemna una lletrada a indemnitzar l’Associació d’Avis del Bon Pastor, i a una pena d’un any d’inhabilitació per a l’exercici de la professió, pel delicte de deslleialtat professional. Davant aquesta resolució no pot interposar-se recurs ordinari, per la qual cosa així es tanca un procés judicial que va començar fa 18 anys.
L’Audiència va condemnar el desembre del 2022 la dona a pagar una multa de 3.650 euros i a un any d’inhabilitació. També la va condemnar a indemnitzar a la l’associació amb prop de 10.000 euros. En el judici es va provar que l’associació va pagar 3.950 euros a l’advocada i 4.300 per les querelles. El 2006, l’entitat va acordar interposar recursos i demandes a l’ajuntament per estar en desacord amb el projecte urbanístic que havia presentat el consistori de remodelació de les Cases Barates, el sector més antic del Bon Pastor, amb vivendes de 1929. Per aquesta raó, van contractar l’advocada S.M.S., que, aprofitant-se del desconeixement dels processos legals dels seus clients, va estar cobrant a l’associació d’avis durant uns 12 anys.