Sant Jordi bat el seu rècord amb dos milions de llibres venuts

ara el noi de 20 anys. «Quan anem a la segona part, sí que necessitaré passar més temps amb ell. Em moro de ganes», reconeix l’actor, que ha volgut recollir l’essència del gimnasta sense fer-ne una còpia. «Físicament, els gimnastes porten les espatlles cap endavant. I ell té una veu peculiar. A tot això m’he intentat acostar. També els gestos, les mirades...». No vol imitar-lo per a la ficció, però d’ell i dels seus dimonis s’emporta una lliçó de vida: «He deixat completament l’alcohol. Volia afrontar això donant alguna cosa de mi», confessa l’actor de 25 anys.

«La història comença el Cap d’Any del 2017, en una festa en un after. I arran d’una cosa que li passa a la seva mare s’adona del que està passant», relata Gual. Tot i que en els cinc episodis que componen la sèrie també es veurà Deferr de nen i a partir d’allà s’anirà cap endavant i cap enrere en el temps. «No és una narració lineal, però et permet anar veient a cada capítol elements interessants, com els Jocs Olímpics en els tres primers, i el centre de desintoxicació en el quart i cinquè, que és quan aconsegueix sortir-ne i munta el gimnàs», explica el director d’aquesta sèrie, que és una de les grans apostes d’Atresplayer per al 2024.

Deferr ja havia visitat el dia anterior el rodatge. «Em vaig passar tota la tarda amb llagrimotes, amb el cor a mil i molt content, perquè estan fent un treball espectacular. La implicació, no només d’Óscar Casas, sinó de tots els nois, és impressionant», assegura el campió olímpic, que valora com es respecta la resta dels personatges. «Els meus desastres són meus, no vull que esquitxin els altres. Que ningú se senti ofès o perjudicat», insisteix. I, després de confessar que quan es va assabentar que seria Casas el que faria d’ell havia dit que era «massa guapo», explica amb orgull que el Gervi de nen l’interpreta un dels seus alumnes, el Leo, de 10 anys, que ell mateix havia proposat. «És que té el meu físic. Fins i tot el meu culet, així, cap a fora», diu.

Orgull de mare

Qui també s’omplirà d’orgull serà la mare de Deferr. L’infart que va patir va servir com a detonant perquè el seu fill decidís canviar de vida. «Quan li va passar, no hi vaig poder acudir perquè estava molt malament. Això va passar el 2016. Tot ho ha viscut molt a prop meu i m’ha dit: Ara ja podria morir tranquil·la», relata. Així mateix, s’enorgulleix que tant el llibre com la sèrie puguin servir d’exemple per a molts joves: «Quan parlo tan clar és perquè vull que entenguin on es poden cometre els errors. Un excés d’autoconfiança pot ser negatiu. Perquè jo era un geni per a la gimnàstica, però un desastre per a la vida».

La seva disponibilitat cap a la sèrie és absoluta, però ¿això inclou algun cameo? «Poden comptar amb mi per al que necessitin», assegura Deferr, conscient que, després del llibre, aquest serà també per a ell un gran salt. Tot i que el seu objectiu ja no sigui cap medalla.

El Gremi de Llibreters de Catalunya va xifrar en 1,98 milions els exemplars venuts i en 25,4 milions d’euros la facturació acumulada durant la setmana, xifres que representen un augment del 6% respecte al 2023, en un any en què s’han venut més de 70.250 títols diferents, enfront uns 60.000 l’any passat.

Del total de llibres venuts, el 52% van ser en català, i el 48%, en castellà: a la província de Barcelona, el 51% dels exemplars venuts van ser en català; a Girona, el 66%; a Lleida, el 56%, i a Tarragona el 52%.

En la llista dels llibres més venuts, després de processar les dades de més de 230 llibreries que formen part de LibriRed com de les parades al carrer, mantenen Ramon Gener i Javier Castillo com els més venuts en ficció en català i castellà, respectivament.

En ficció en català, després d’Història d’un piano (Columna), de Ramon Gener, se situen

Un animal salvatge (Columna), de Joël Dicker, i Ocàs i fascinació (Club Editor), d’Eva Baltasar. En ficció en castellà, el més venut va ser La grieta del silencio (Suma), de Javier Castillo, i després es van situar Tres enigmas para la Organización (Seix Barral), d’Eduardo Mendoza, i

Un animal salvaje (Alfaguara), de Joël Dicker.

En no-ficció en català, se situa com a líder Tor. Foc encès (La Campana), de Carles Porta, seguit de Ments preclares (La Vanguardia), de Quim Monzó, i Cremo! (Columna), de Maria Nicolau. En castellà ho van ser

Recupera tu mente (Espasa), de Marian Rojas Estapé; Hábitos atómicos (Diana), de James Clear, i Cómo hacer que te pasen cosas buenas (Espasa), de Marian Rojas Estapé.

En llibres infantils i juvenils en català, la més venuda va ser

La misteriosa i sorprenent casa de l’avi (Combel), de Meritxell Martí, i en castellà ho va ser

Alas de sangre (Planeta), de Rebecca Yarros.