Crits de joia a la Moncloa, riallades a Génova
No sabria dir-los qui dels dos encapçala el rànquing d’extracció de conills del barret de copa i cops d’efecte desconcertants, però crec que Pedro Sánchez, amb els seus cinc dies esfullant la margarida i finalment anunciant que es queda, acaba de treure-li la primera posició a Carles Puigdemont.
Pot ser que la ciutadania estigui perplexa, però els puc assegurar que en el món de la tele la satisfacció és molt considerable. Aquests cinc dies d’incertesa general han disparat les audiències. Posem només un exemple: el programa La Sexta Xplica, que des del gener del 2024 tenia una quota mitjana de pantalla del 4,69%, amb l’excitació del em quedo / no em quedo / em quedo de Sánchez va aconseguir un 7,1% dissabte passat, 666.000 espectadors, rècord absolut en el que portem d’any.
¡Ah! Calia veure amb quanta devoció es van desplegar aquell vespre per Ferraz els de
La Sexta Xplica, entre la multitud de hooligans de Sánchez, i sobretot quan els líders del PSOE van baixar al carrer a fondre’s amb la massa. Entendridora estampa, barreja de neguit, entusiasme i esperança. Salvant les distàncies, aquesta acció televisiva al carrer de Ferraz a mi em va recordar una mica aquelles fantàstiques cobertures que feia TV3 en les manifestacions processistes de dos, tres, quatre anys enrere, quan es transformaven en cheerleaders i es fusionaven amb la colla nostrada.
Ahir al migdia, a La Sexta Noticias ens van advertir d’un parell de successos ressaltables. «Després de l’anunci de Sánchez, a l’interior de Moncloa es va sentir un crit de joia», ens informaven. Efectivament. Van amplificar el so en el moment que Sánchez deia: «He decidit seguir», i es va sentir un eufòric esgarip provinent de l’interior del palau. Poc després, en el mateix informatiu, assenyalaven el que va passar a la seu del PP, al carrer Génova, també en aquell mateix moment de l’al·locució presidencial: «Els populars celebraven el seu comitè executiu, i allà a Génova es van sentir riallades». En aquest cas no van poder oferir-nos el document sonor d’aquell cor hilarant, però ens van recalcar: «Sí, sí, s’han sentit riallades en el moment de l’anunci del president Sánchez».
Tremend retrat televisiu de les dues Espanyes. Una llança crits d’alegria i felicitat, i l’altra se’n fot a riallades. Així ens va.