Trump a les portes
Firma invitada Tena*
Dijous assistirem a un colp d’estat als Estats Units. A algunes persones ens va recordar un 23-F, però amb producció de pel·lícula americana --sense Bruce Willis--. Un president, en actiu, crida a les masses a assaltar el Capitoli quan s’anava a validar la presidència del candidat que va guanyar les eleccions. Conseqüències? Ferits i morts. I un ridícul mundial retransmés en directe. Molt aclaridor també la manca de mascaretes en els assaltants. Però mirem els antecedents: Trump
Eva ser investit amb menys vots que Hillary Clinton. Eren les regles del joc i tothom ho va acceptar. Durant el seu mandat ha estat un president autoritari, alimentant escàndols dia sí i dia també. Destituint a la seua gent quan no li ballaven els nanos. Recordem que vam començar 2020 a les portes d’una Guerra Nuclear perquè el seu botó nuclear era més gran que el de Kim Jong-un. Recordem també que va negar la pandèmia. No cal mencionar les seues pataletes durant el recompte i setmanes posteriors, tot negant haver perdut i menyspreant el sistema democràtic. Molt perillós.
Quan pensàvem que ens anàvem a desfer d’aquest personatge, fa el seu darrer moviment cridant a les tropes a prendre el parlament. A imatge d’aquell Hitler que va fer cremar el
stamos hartos de políticos de profesión que no tienen ningún oficio ni beneficio más que ese, que no tienen experiencia en nada, ni saben gestionar, ni han luchado nunca por su empresa, profesión u oficio. Solo han medrado en el partido y se han colocado.
Ejemplo claro es el de Irene Montero y su Ministerio de Igualdad. Uno de los 23 que se han creado para colocar a todos y que no se sabe muy bien para qué sirven, además de despilfarrar el dinero público, que tan útil sería en otros fines, como paliar la pandemia. Los méritos de la ministra son su militancia comunista desde los 15 años y ser la pareja del macho alfa, situación impresentable si se tratara de otro partido, pero con el líder único vale todo.
Han convertido su ministerio en una fábrica de disparates. Desde el lenguaje inclusivo extremado,
Reichstag i aprofitar per a canviar les lleis i nomenar-se dictador ad eternum.
I molta gent pensarà que això ens pilla de lluny; que ací no passaria res semblant. Totalment equivocades. A la porta del costat tenim trumpistes, semblants als que dijous van assaltar el Capitoli. Perquè eixa extrema dreta la tenim al nostre parlament. Jo he vist a parlamentaris de Vox amb pins de Trump a la solapa. És un dels seus referents. I està en les nostres mans parar-los i llevar-li a l’extrema dreta el poder a les institucions. Trump no ha condemnat l’assalt a la democràcia. Abascal tampoc. La democràcia s’ha d’alimentar cada dia, no podem donar per sentat que la democràcia és per a sempre. Trump va traure 75 milions de vots.
=
*Diputat autonòmic de Compromís
alterando todas las reglas de la ortografía: «portavoces y portavozas», hasta afirmaciones absurdas como que todos los hombres, no las mujeres, morosos con Hacienda son fachas; olvida que Izquierda Unida debe al fisco más de un millón de euros. Que el cambio climático va contra el feminismo. O que quiere llegar a casa sola y borracha. Prefiere ser influencer y convertir la política en un reality show que gestionar su ministerio, de hecho, ignora las bases tradicionales del feminismo auténtico.
Y además le resulta muy rentable, la pareja suma cientos de miles de euros, y un rico patrimonio con el chaletazo de Galapagar que parece que ya se les queda pequeño, tres casas, dos fincas y un almacén. Son comunistas ricos pero no comparten con los demás.
=
*Notario