En primera línia

El turno Fajardo*

Des que hem encetat aquests temps de pandèmia, freqüentment fem referència a termes bèl·lics, com ara «el virus és la lluita que totes compartim». Hi ha determinades professions que es troben, seguint amb el llenguatge de guerra, en «primera línia de combat». El personal sanitari és qui s’emporta la palma en aquest sentit. No obstant això, no han estat els únics que en aquells moments de manteniment d’allò exclusivament essencial, es trobaven operatius.

El personal de neteja, qui proveeix d’alimentació d’una manera o l’altra, o qui ens facilita productes farmacèutics, també estaven oberts i deixant-se la pell per tothom. No existeix per a aquests sectors la possibilitat del teletreball, i ens resulta obvi. Ara bé, hi ha un altre sector en la trinxera però que, com habitualment, ha passat desapercebut: els Serveis Socials d’Atenció Primària així com Específica. Aquests serveis desenvolupen una feina essencial basada en les conseqüències,que es preveuen perdurables, des del minut zero. Trobem professionals als hospitals, en residències, en albergs de persones sense llar, als centres d’atenció a la diversitat, salut mental, als ajuntaments i també als carrers mitjançant entitats. La seua tasca ha guanyat especial rellevància per la covid-19 en l’acompanyament del dol, en garantir el cobriment de les necessitats bàsiques de les persones.

Cal que no deixem ninguna persona enrere. Ens hi trobem amb un estat de benestar esgotat, una tendència econòmica preocupant i un index de pobresa altíssim i que creix exponencialment. Ens veiem abocades a haver de reconéixer la necessitat de blindar els recursos i els serveis socials a tots els nivells. Les valencianes, en aquest cas, tenim la sort de comptar amb l’exemple més ambiciós de tot l’Estat en aquesta vessant.

Per tant, gràcies vicepresidenta!

= *Portaveu de Compromís Vila-real