Sobre la situació viscuda durant la pandèmia provocada per la covid-19
una mostra que ara es pot visitar a la Llotja del Cànem de la capital de la Plana fins al pròxim
27 de febrer i amb la qual es pretén acostar les històries dels protagonistes al públic de forma més directa per a crear vincles amb els nens i nenes «indestructibles», ja que un dels seus objectius principals és arribar als joves del nostre país, de la nostra societat, perquè coneguin i empatitzin amb els seus similars africans.
El projecte Indestructibles cerca bastir ponts i convida a creuar-los per a conèixer altres realitats del continent africà. És aquesta iniciativa una mirada a la generació del futur d’Àfrica, del nostre futur.
= (( tinwreck, qui presentarà en el CMC La Mercé de Borriana el seu projecte Claustrofobia —sense data definida per les noves restriccions—.
Amb aquest títol, directe i suggeridor, el borrianenc ha ideat una sèrie de peces escultòriques o instal·lacions amb fusta reciclada, sent fidel al seu modus operandi, recuperant taules i llistons per a, així, crear una cosa nova que li permeti reflexionar i compartir al mateix temps aquesta sensació d’ansietat, depressió o estrès que moltes persones han sofert i sofreixen pel confinament. «L’aïllament social no ha passat sense petjada per les nostres vides, i són aquesta sèrie d’emocions les que l’artista pretén evocar amb l’exposició del seu treball», expliquen des del propi centre expositiu de Borriana.
De la Torre representa, per tant, i de manera visual, aquest concepte de claustrofòbia, convidant a l’espectador a interactuar amb les seues obres, conversant amb aquestes peces de fusta de diferents formes i grandàries que intenten simular «la limitació de moviment, l’atrapament, el confinament i la claustrofòbia, per a suscitar en l’espectador l’emoció que d’ells es deriva».
Potser estem davant l’obra més personal d’artinwreck o, almenys, la més sensorial a l’ésser una espècie de «recordatori de la petjada psicològica i social que la pandèmia ha deixat i deixarà en cadascun de nosaltres».
L’artista reflexiona