La pandèmia del 84 a Castelló
L’actual estat de pandèmia m’ha fet recordar altres respostes de la societat arran de crisis provocades per virus. Castelló patí en el segle XIX diversos brots de còlera que posaren a prova la resposta de la societat local. Tal volta una de les més cèlebres fou la que assotà la capital de la Plana en 1884, perquè seria una de les darreres voltes que la població castellonenca patiria la virulència del bacil de Koch, ja que una vacuna posaria remei a l’any següent. Curiosament, Alfons XII, que visità la ciutat un any abans, va morir de tuberculosi.
Dit això, és interessant veure com, a grans trets, moltes de les qüestions es reprodueixen en l’actualitat. La darrera crisi colèrica durà huit mesos. Va començar a l’estiu i va començar a remetre al gener, quan es va distribuir el remei que situaria el doctor Ferran entre els majors benefactors de la història. En aquell temps, el consistori castellonenc visqué la disputa entre els dos líders de la corporació, dos galens que discutien per la fiabilitat de la vacuna.
L’Ajuntament de Castelló disposà d’un cordó sanitari, emprà edificis municipals com la basílica de Lledó per a aïllar els infecciosos i creà una cuina econòmica al consistori per fer brou de gallina per a la població. L’administració municipal també pagà metges i medicines i saldà la pandèmia amb 300 morts, un greu sotrac per a una ciutat que en aquells moments tenia poc més de 25.000 habitants.
Malgrat tot, les mesures frenaren la pandèmia, un record històric que ens fa ser optimistes. A pesar de la gran capacitat de contagi del bacil de Koch, Castelló es recuperà i es preparà per menjar-se les tres primeres dècades del segle XX, segurament l’etapa més gloriosa de la nostra ciutat amb una ampla participació republicana. Siguem per tant continuadors d’aquesta fita històrica i preparem-nos per a rellançar la nostra ciutat cap a una voluntat de lideratge en el nostre futur més immediat. Tenim molta feina a fer, però també l’exemple a seguir d’aquelles i d’aquells que van saber superar una pandèmia amb molt menys mitjans dels que tenim ara. La història, sempre ensenya.