Ruralitat mitja: noves oportunitats

Els meus alumnes de Segon de Batxillerat de Geografia han vist aquesta setmana que Castelló és una província amb un índex intermedi de ruralitat i que des de l’entrada d’Espanya a la CEE, que va tindre lloc l’any 1986, a població agraria va caure a un terç entre 1987 i 2012, del 13,7 al 4,2% dels actius. El context era un capitalisme analògic on la gent se n’anava a les ciutats o pobles grans per guanyar-se la vida: indústria, turisme i construcció. Ara, la pandèmia de la covid-19 que estem vivint ens mostra que això també és insuficient i que el futur planteja un nou sistema econòmic basat en la digitalització, en el medi ambient i les energies renovables, en la logística, en el coneixement i en productes amb alt valor afegit, tant agrícoles i industrials com culturals.

Les valls interiors de Castelló compten amb molts municipis que tenen unes excel·lents característiques per afrontar aquest futur, reinventar-se i mantenir els pobles vius. Són llocs ideals per exemple, per a ubicar les residències de majors: menys costos, mantenen població i augmenten la qualitat de vida dels residents (demanda que estem fent reiteradament desde Ribesalbes davant de la conselleria competent). Som una bona destinació residencial on realitzar el teletreball i combinar-lo en la pràctica d’esports a l’aire lliure o simplement gaudir de la natura o per a instalar-se xicotetes empreses i fugir de les aglomeracions urbanes.

Dissenyar un poble per al futur comporta conéixer a fons la realitat en la que estem i les nostres fortaleses, dotar-lo d’infraestructures adequades i serveis per la ciutadania, crear un entorn saludable, valorar i ajudar als nostres emprenedors i empreses i estar oberts per a diversificar l’economia, mirar a Europa i colaborar entre tots nosaltres: canviar el xip per convertir-nos en la vanguardia de la repoblació.