El valor de la llengua materna
Per què, al contrari del cas de l’anglès o el castellà, hem de justificar l’ús i la necessitat de promoció del valencià, la nostra llengua?
En 1999 la Unesco va declarar el 21 de febrer com l’International Mother Language Day (Dia Internacional de la Llengua Materna). L’objectiu és promoure el multilingüisme i la diversitat cultural. Segons l’última actualització a Etnologue de 2021, al món s’identifiquen 7.117 llengües. Malauradament, un 40% es troben en perill de desaparéixer, i menys de 200 s’utilitzen de forma regular al món digital.
Al País Valencià tenim la sort de comptar amb llengües que s’inclouen entre les 200 més parlades al món. L’anglès és la primera de la llista. Gaudeix d’un prestigi social molt elevat. És una llengua desitjada i emprada en molts àmbits. Les persones joves la fan seua introduint-hi lèxic, i gairebé han creat el seu propi idiolecte (flow, ghosting...). La llengua anglesa és també molt present als videojocs, i és la llengua franca de la ciència. Els congressos internacionals parlen anglès (la majoria). Segurament per tot açò, en el si de les famílies s’encoratja les filles i els fills a aprendre anglès, i inverteixen temps i recursos per aconseguir-ho. És una fita legitimada i plenament acceptada que no necessita cap justificació.
El castellà és la llengua oficial de l’Estat. És la llengua en què fins fa només algunes dècades es feia l’escolarització i l’ensenyament. I fins que va arribar l’estat de les autonomies, era també la llengua única de l’administració i de la justícia. És la llengua de quasi tots els mitjans de comunicació, escrits, ràdio i televisió, és una llengua present en tots els àmbits, al mercat, a les botigues, als centres comercials... Tothom sap llegir, parlar i escriure en castellà. Quan ens trobem amb alguna persona que no coneix aquesta llengua, pensem que potser no ha tingut la sort d’estar escolaritzada i que caldria ajudar-la, que li falten ferramentes per a poder integrar-se plenament en la societat. L’alfabetització social és urgent i totes les persones estaríem d’acord en això. És legítim que vulguem que tota la societat tinga un domini alt del castellà i no cal justificarho com a objectiu global.
El valencià també es troba dins d’aquest rànquing de les 200 llengües més parlades. Té molts més parlants que el finès o el noruec, i podem comprovar la seua presència en el món digital. Totes les universitats públiques la incorporen a la docència (en major o menor percentatge) i a l’administració. Els programes educatius de primària i secundària també la inclouen com a vehicle de docència i com a assignatura específica. S’hauria de potenciar la seua presència en els mitjans de comunicació, en el món de la cultura, en l’àmbit sanitari, judicial, polític, esportiu. També en les esferes més relacionades amb la vida privada de les persones. Segons la població en què ens trobem, tenim més o menys oportunitats de fer ús del valencià. Trobar productes com ara joguines, jocs de taula, calendaris..., en valencià, pot ser molt complicat. Per què, al contrari de l’anglès o el castellà, hem de justificar l’ús i la necessitat de promoció d’aquesta llengua?
El valencià és la llengua pròpia de les nostres comarques, és la llengua en què s’han comunicat els i les nostres avis, àvies, pares i mares, entre elles i amb totes les persones que conformen la societat. Ara, en canvi, a vegades, veiem reaccions adverses quan ens dirigim en valencià a alguna persona. És una actitud contrària a l’ús de la nostra llengua que no trobem quan parlem en una altra llengua.
Encara que l’escolarització en valencià i l’ús d’aquesta llengua en l’administració és completament normal i habitual, hi ha persones que per diferents raons no han adquirit totes les competències. Al contrari del que ens passa quan ens referim al castellà, en aquest cas no solem pensar que a aquestes persones també els falta una ferramenta molt necessària per a integrar-se en la nostra societat. I això, òbviament no és així. La nostra llengua, el valencià, és un element comunicatiu unificador i vertebrador. Ens permet relacionar-nos amb totes les persones que ens envolten i sentirnos realment ciutadans i ciutadanes de la societat en què vivim.
Hui commemorem el dia de la llengua materna, el dia en què celebrem la diversitat lingüística, el dia del millor instrument de comunicació de què disposem. Per això és molt important que prenguem consciència de la nostra gran sort de posseir una llengua pròpia que ens ha servit des de fa molt segles per a construir la nostra societat. I la nostra llengua necessita ara no sols el suport i la promoció per part de les institucions públiques i privades, sinó per part de totes les persones que la parlem i l’estimem.
El valencià és el nostre patrimoni cultural més important, són les nostres arrels i la base per al nostre futur. Per això hem de contribuir, amb actituds oberts i tolerants, a promoure el seu ús en tots els àmbits, perquè això ens enriqueix com a persones i també com a societat.
A la Universitat Jaume I hem apostat per la nostra llengua, pel seu foment, coneixement i protecció i, al mateix temps, donem la benvinguda al nostre campus cada any a estudiantat i professorat provinent de tots els racons del món. I això ens enorgulleix. Des de la Universitat promovem, usem i ensenyem la nostra llengua, però és necessari que totes ens sentim orgulloses del nostre patrimoni lingüístic, que estimem la nostra llengua i que transmetem aquesta estima. Això ara està plenament justificat.
A vegades veiem reaccions adverses quan ens dirigim en valencià a alguna persona, una actitud contrària a l’ús de la nostra llengua que no trobem quan parlem en una altra llengua