Quaresma: temps de créixer

El dimecres, amb el ritu alhora senzill i solemne de la imposició de la cendra vam començar la Quaresma. El Papa, en el missatge que ha dirigit a l’Església, ens convida a recordar en tot moment a Jesús, que «s’abaixà i es feu obedient fins a la mort, i una mort de creu» (Flp 2, 8). Si tenim els ulls fixos en Crist, viurem aquest temps com un camí de creixement en les actituds fonamentals de l’existència cristiana: la fe, l’esperança i la caritat. Les tres pràctiques que l’Església ens proposa (dejuni, oració i almoina) són «condicions i l’expressió de la nostra conversió», mitjans que ens ajuden a recórrer l’itinerari espiritual que ens conduirà a la nit de Pasqua, en la qual renovarem les promeses del baptisme per a renàixer com a homes i dones nous, gràcies a l’obra de l’Esperit Sant en nosaltres.

La Quaresma és un temps per a creure, és a dir, «per a rebre Déu a la nostra vida i permetre-li fer estada en nosaltres». En el cor de qui està ple de si mateix o centrat en les coses que el món ofereix com a reclam per aconseguir la felicitat, no hi ha lloc per a Déu. El dejuni ens permet alliberar la nostra existència de tot el que ens fa nosa, fins i tot de la saturació d’informacions —veritables o falses— i productes de consum, per tal d’obrir les portes del nostre cor a Aquell que ve a nosaltres pobre de tot, però «ple de gràcia i de veritat» (Jn 1,14), i possibilita deixar en el nostre interior l’espai que correspon a Déu.

El camí cap a la Pasqua ha de ser sostingut per l’esperança. Malgrat l’actual context, els cristians sabem que el dolor, les injustícies i els mals del món no tenen l’última paraula: «Esperar vol dir creure que la història no acaba amb els nostres errors, les nostres violències i injustícies, ni amb el pecat que crucifica l’Amor». L’última paraula sobre la història humana la té l’amor de Déu, per això esperem i acollim la reconciliació que se’ns ofereix en el sagrament de la Penitència, que ha d’estar en el cor del procés de conversió.