Va dirigir fa només un parell de setmanes al conjunt valencià en concert a l’Auditori de Castelló
El mestre Ramón Tebar continuarà amb l’Orquestra de València, encara que amb una vinculació musical diferent. A partir del mes de setembre d’enguany seguirà amb l’agrupació simfònica com a Director Principal Associat. Aquesta notícia que va llegir en la premsa no sense un rapte de pesar, s’ha fet pública a través d’un comunicat. En aquest, l’interessat i la presidenta del Palau de la Música, Gloria Tello, van donar a conèixer aquest nou contracte que es produeix a instàncies del propi Tebar i de la voluntat de la regidora de Cultura que ja va anunciar, abans de l’estiu passat, la seua voluntat de renovarlo com a titular. Amb tot, venturosament, el Palau de la Música i l’orquestra, no es desvinculen del mestre retenint-lo com a Director Principal Associat. Em complau especialment aquest nomenament perquè crec que València no pot, ni deu permetre’s el revés de perdre un músic de tan acreditada i brillant executòria internacional. Precisament aquesta trajectòria és la que ha portat al jove mestre a proposar als responsables del Palau de la Música, una major llibertat en les seues responsabilitats administratives. Així ho va manifestar en les seues declaracions Tello, significant que el mestre li va fer saber, fa temps, la dificultat que suposava, per falta de dates, compaginar el seu treball com a director de la OV i el seu important i densa sèrie de concerts internacional.
Aquest nou contracte, quallat amb bon criteri pel Palau de la Música, permet, segons el meu parer, no perdre el vincle amb tan destacat artífex. La seua continuïtat a València, suposa, sens dubte un prestigi per a la institució i la seuva agrupació musical. L’alemany nascut en 1968, Alexander Liebreich serà el nou responsable del col·lectiu musical.
Un gran currículum
Sens dubte, Tebar, ha estat el director de millor currículum, des de temps de Von Benda i Iturbi, quan estigué al càrrec de l’orquestra valenciana. Cal assenyalar que tots dos li doblegaven l’edat quan van estar al fron de la mateixa agrupació. Recordem que Tebar encara estava en la seua trentena quan va ser nomenat titular d’aquesta, decisió que va suposar un pas estratègic en favor de la seua carrera
El director d’orquestra valencià Ramón Tébar afronta nous reptes.
internacional.
Es tracta d’un mestre molt fèrtil d’idees, exigent, d’agosarat esperit de treball, i indubtable talent. Posseïdor d’una gran netedat interpretativa, cuida especialment les sonoritats, les dinàmiques i els colors instrumentals. A aquests valors, cal sumar una gran formació, una exquisida sensibilitat i una precisió amb la batuta, parella a la seua tècnica clara i elegant. Rarament s’han vist per aquests llars, directors que en la seua acció conjuminin la seua musicalitat i la seua suggestiva estètica gestual. En les seues versions és creatiu i innovador i això sense perdre el criteri de servei a l’autor, amb una minuciosa exegesi de les partitures.
Projecció internacional
No és estrany que amb aquestes qualitats s’hagi vist sol·licitat per importants agrupacions instrumentals, com la Philarmonia Orchestra, Wiener Philarmoniker, Orquestra de la Ràdio de Munic, Nacional d’Espanya… o teatres d’òpera com Estocolm, Cincinnati, Miami, Buenos Aires, Londres, Berlín o Viena, per citar alguns destacats d’una llarga llista, en els quals ha aconseguit clamorosos èxits. Prova d’això és que ha estat convidat,
amb reiteració, a repetir la seua compareixença en molts d’aquests grans coliseus. Digui-ho, a títol d’exemple, la seua reconeguda versió de Turandot en la Staatsoper de Viena, a la qual vaig tenir la satisfacció d’assistir. Aquesta funció seguia a les actuacions en Don Pasquale, Butterfly i Bohème i tot això en solo en un interval de dos anys. Per si no fos prou, va prosseguir amb sengles interpretacions de Mahler al capdavant de la gran orquestra vienesa. Aquesta projecció ha fet que el valencià, sigui reclamat per altres temples de la música. Conseqüentment, tal com ha succeït tants altres artistes que s’han vist afectats per la pandèmia, s’han addicionat al cúmul dels concerts subscrits per a aquesta i les temporades subsegüents, els previstos en aquest temps infaust i que no es van dur a terme. Això explica que, «a fortiori», per a poder atendre el seu calendari de contractes es veiés obligat a renunciar a la titularitat de l’orquestra de la seua ciutat natal.
Tiraré a faltar al mestre, com una gran part del públic valencià que sempre li va acollir amb entusiasme i simpatia. Però, d’altra banda, un ha de reconèixer que li complau l’impuls de la seua activitat artística en tres continents. De ben segur, el veurem retornar a la seua terra amb el bagatge d’haver estat aclamat al capdavant d’orquestres de gran prestigi. Tot ho esperem d’un director de gran talent, facultats i competència manifesta que són els atributs que han promogut la seua celebritat i prestigi.
No li diem adéu mestre Tebar; significa massa per a molts aficionats. Millor, cal manifestar-li: li esperem sempre.
El mestre