Blanc o negre
Aquests últims dies hem patit un clar exemple d’imperfecta democràcia espanyola. Sí, imperfecta, perquè pel simple fet que els autoanomenats partits constitucionalistes prohibisquen, rebutgen i ataquen qualsevol que la qüestione, la fa clarament imperfecta.
No valoraré les cançons de Pablo Hasél. No l’he escoltat mai, però ningú ha d’anar a presó per cantar. Així de simple. Ni per escriure, ni per pintar, ni per recitar un poema, ni per contar un acudit... i a partir d’ací, comença un debat enorme que va acompanyat d’una moralina insuportable sobre el que està bé o està malament, el que és políticament correcte, el que ofén, el que és apologia... A mi em fa por que els guardians de la moral sàpiguen perfectament el que és blanc i el que és negre.
Últimament, la justícia espanyola ha perseguit a cantants, ha empresonat actors d’un teatre de titelles, ha segrestat un llibre, ha retirat una exposició de la fira d’art més important de l’Estat i fins i tot ha segrestat un número de la revista satírica El Jueves. I davant les injustícies i l’esgotament absolut per una situació que el culpabilitza de tot, el jovent s’ha llançat al carrer per exercir a un dret fonamental en democràcia, sí DRET FONAMENTAL, que cal protegir: el de manifestació. En les manifestacions hem vist accions policials desproporcionades. Incidisc en què són accions perquè criticar una acció policial no significa criticar la policia, sinó jutjar una conducta individual.
I ací han tornat els guardians de la moral a fer gala de la seua mediocritat i ens han dit que o blanc o negre, que estàs amb mi o contra mi. Perquè si vosté o jo pensem que una càrrega ha sigut innecessària o que no s’ha de gastar bales de goma, perquè ningú ha de perdre un ull per dir el que pensa, aleshores som els enemics de la policia. Els guardians de la moral volen crispació i saben què més volen? Rèdit electoral.
Els cossos de seguretat tenen una funció indispensable en la nostra societat. En realitat tenen centenars de funcions indispensables. Comptem amb ells per a quasi tot el que té a veure amb la convivència ciutadana, i per això és tan important que tinguen una imatge neta, que siguen exemplars i que la ciutadania senta que pot confiar en elles i elles. I també per això han d’eliminar els comportaments inapropiats, consideració que no implica per a res estar en contra de la policia.
Però, els autoproclamats constitucionalistes, diuen que no, que blanc o negre. L’exministre i ara candidat a president, Salvador Illa, ha arribat a dir que si critiques una acció dels Mossos, estàs inhabilitat per a governar. Doncs no, senyor Illa, no. Veure amb sentit crític i de justícia si els Mossos s’han excedit i corregir eixe comportament és, precisament, el que habilita algú per governar.
Quan tinguen davant de gent que ho veu tot o blanc o negre, ha de tenir-lo clar: les úniques combinacions de blanc i negre acceptables van amb all-i-oli i estan a les grades de Castàlia o al taulell d’escacs. Per a tota la resta, diàleg, pluralitat i llibertat.